per Esteve Mestre i Roigé
Després de veure una Catalunya que ha fet aigües per tot arreu aquest estiu, arribem al cap del camí, quan escoltem a un polític ?dels qui va tenir les regnes del poder a Catalunya- afirmar que ?el sobiranisme no interessa a la gent…se me?n fot…?.
Sóc dels qui penso que amb una Catalunya independent -i per posar uns exemples- faria anys que els llibres de text serien gratuïts, el país tindria un pla de carreteres i per tant ja s? hauria acabat la carretera Mollerussa-Linyola-Bellcaire. Ivars d? Urgell i Miralcamp farien anys que tindrien les seves rotondes fetes i també tindríem un pla cultural i les obres de l? edifici cultural de Linyola iniciades fa dècades, s?haurien acabat fa anys i projectes culturals com el Pessebre Vivent no s? haguessin interromput, etc…
La Catalunya autonòmica ha acabat el seu camí. És el moment de fer parada i fonda. De reflexionar, de pensar i repensar, d? alçar el cap i mirar més enllà, i convèncer-nos tots plegats de que hi pot haver un món, una realitat, una mica millor de la que estem vivint ara mateix.
Cal dir-ho tot i saber-ho, el ser humà no canviarà, tant si Catalunya continua sent una autonomia, o bé, aconsegueix situar-se als mapes com una República europea més al gran atles del món.
Aprofitant les vacances del meu fill, fa uns dies anàrem a fer una consulta al Consell Comarcal del Pla d? Urgell. A recepció, explicarem el què volíem i des d? allí informaren al funcionari ?un tal Jordi- que ens tenia d? atendre. El recepcionista, penjant el telèfon i tot somrient, ens va transmetre la resposta de dit funcionari: ?Torneu a fer la vostra consulta al mes d?octubre?. ?I si tornem l? any vinent??, he dit jo…?Encara serà millor…?.
Al sortir vaig escopir -de cara al nou edifici- i renegar de la mateixa manera que fem tots els pobres i humils mortals quan ens escombren. Qüestió de salut mental.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!