Mascançà

El passat dimecres 11 de juliol, un any després que es constituís la nova Diputació de Lleida, prop de 400 representants del món local (alcaldes, regidors, presidents comarcals) ens vam reunir a la Llotja de Lleida en una jornada formativa i informativa, sota el lema Un any de servei al món local. Una jornada de balanç del que la Diputació ha fet durant l’últim any en l’àmbit de municipis i comarques, però també d’anàlisi del present i futur del món local, a partir de la veu del director general d’Administració Local, Joan Cañada.

Ho apuntava fa un any en el discurs d’investidura: aquest serà un mandat complicat, ingrat i complex per la recessió de l’economia. És per això, que en nom de tota la Corporació provincial, vaig traslladar el meu reconeixement i agraïment a la feina que centenars de persones fan cada dia al seu poble o ciutat amb honestedat i amb la única voluntat de servir a la seva comunitat.

Ens trobem, doncs, davant d’una nova manera d’entendre el municipalisme, per a la qual és més necessari que mai el consens, el diàleg, la col·laboració i la responsabilitat col·lectives. I així ho hem volgut aplicar en aquesta primera part d’aquesta legislatura. D’una banda, l’estreta dinàmica de treball amb els representants del món local, amb qui ens hem reunit de forma periòdica i hem consensuat les actuacions necessàries  pels municipis. D’altra banda, això ho hem fet possible fomentat el diàleg i el consens, que entre altres coses, ens ha permès aprovar que el pressupost de la Diputació per unanimitat, fet inaudit des del 1985, tota una responsabilitat per part de tots els grups, als qui els ho agraeixo sincerament.

La Diputació de Lleida, entre molts altres posicionaments, s’ha manifestat a favor de la llengua occitana de l’Aran, del model d’immersió lingüística, de l’aeroport d’Alguaire, de la connexió amb el corredor mediterrani, de la seguretat en zones rurals, de la línia de la Pobla, de l’autovia Tàrrega-Balaguer-Alfarràs. I ho ha fet en contra de la supressió de municipis i de partits judicials, del tancament de l’acadèmia de suboficials de Talarn, de la proposta de la nova PAC i del cobrament del cànon de l’aigua als ajuntaments. També aquesta Diputació és, de moment, l’única que s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència.

En clau de país, al llarg d’aquest any, hem tingut també una volguda i necessària col•laboració amb la Generalitat a causa de la manca de lleialtat institucional de l’Estat espanyol amb Catalunya i la situació de dèficit fiscal continuat. Per tant, amb l’objectiu de reforçar les finances dels ajuntaments, la col•laboració institucional, ha estat una constant del nostre dia a dia. L’estreta relació entre les quatre diputacions catalanes i la Generalitat ha permès, en el cas de Lleida, avançar 16 milions d’euros als ajuntaments per cobrir necessitats derivades de problemes de tresoreria. Mentre, 14 milions més els hem destinats a salut pública en inversions i equipaments a hospitals, ambulatoris, i Centres d’Assistència Primària, i directament als ajuntaments pels serveis de manteniment de consultoris mèdics municipals, sales de vetlla, analítiques i control d’aigües, instal·lació de parcs lúdics, promoció d’hàbits saludables o servei de socorrisme, entre altres. A més, hem iniciat col•laboracions per assumir costos del transport escolar no obligatori. També en oficines locals de contractació i albergs per treballadors temporers i en serveis socials, els ajuts d’urgència i teleassistència.
Tot plegat gràcies a una gestió duta a terme des de l’estalvi, l’austeritat i l’eficiència.

La responsabilitat del món local és fer possible l’equilibri territorial perquè tothom visqui on visqui tingui la mateixa qualitat de vida i els mateixos serveis. En un territori com el nostre, amb nuclis de població mitjans o petits, és on més adequada resulta la divisió comarcal, perquè permet fixar la població, gaudir dels serveis més bàsics des de la proximitat i consolidar un sentiment de pertinença. Les capitals de comarca són i han de continuar sent referents de desenvolupament econòmic, centres de prestació de serveis i en definitiva líders del seu territori.

L’organització territorial de Catalunya correspon al Parlament i al Govern de la Generalitat, que prepara una nova llei de governs locals que ha de donar raó a la nostra realitat com a país.

Ara, però, aquest model és qüestionat. La reforma de l’administració local que proposa el Govern de l’Estat treu competències als ajuntaments per traspassar-les a les diputacions, això suposa una clara recentralització, inacceptable, que envaeix el més bàsic respecte a l’autonomia municipal. No hem  de perdre de vista que la raó de ser de les diputacions és enfortir i donar servei als municipis que representa, i no pas per recollir les engrunes del seu desmantellament. L’àmbit local, els municipis i les comarques,  ha estat i és cabdal per a la vertebració nacional del nostre país, i l’hem d’organitzar de baix cap dalt i no a l’inversa.

La nostra singularitat s’ha de respectar i nosaltres n’hem de ser els garants. A les comarques de Lleida, tenim 231 raons per defensar el territori.