per Esteve Mestre i Roigé
Som a l’ estiu. Vivim a l’ edat de la crisi, i un dels temes de conversa a sopars, vetllades i trobades són els robatoris o la detenció –encara que després de declarar, queden amb llibertat amb càrrecs- de diferents pispes. I això passa arreu, a tots els pobles de Catalunya.
Els habitants de la nostra comarca, tots, saben que aquestes terres visqueren un abans i un després del Canal d’Urgell. D’ aquest “abans”, tots en sabem els tòpics, que érem una terra que patia una sequera terrible, que hi havia males collites, malalties, fam, que “no hi ha un Urgell sense un flagell” i que a aquesta zona se la va conèixer com el Clot del Dimoni…, i aquí s’ aturen, però el que no saben, és que totes aquestes plagues juntes, van provocar que aquesta Plana es veies sotmesa a una plaga pitjor, els bandolers.
Aquestes contrades nostres van viure i foren escenari durant la primera meitat del segle XIX, de diferents guerres –la del Francès (1808-14), lliberals contra realistes (1822-23) la I Guerra Carlista (1833-1840) i la II Guerra Carlista (1847-9), principalment- i de moltes repressions…, tots aquests elements, que feren que moltes generacions fossin experts en el maneig de les armes, provocaren que davant de situacions de fortes crisi econòmiques i socials, decidissin dedicar-se, en solitari o gairebé sempre en quadrilla, a l’ assalt de diligències i al robatori. Fet que va provocar que comerciants i la gent de pela, també necessitessin de gent que fossin ràpids amb les armes, per defensar i protegir els seus béns i interessos…i ja tenim un polvorí.
Com en aquelles pel•lícules de l’ oest americà, eren fàcils de trobar tota aquesta gent, doncs de dia acostumaven a dormir i a la tarda o al vespre feien cap a la taberna del poble, on bevien, jugaven a cartes on perdien els pocs diners que tenien, discutien, i a vegades arribaven a lluitar amb les navalles –“de cop segur”-…i per refer-se preparaven “cops”, contra la propietat privada….
El principi del fi de tot aquest món, començà amb l’ execució l’ any 1846 de l’ alcalde de Mollerussa, Jaume Banqué àlies Lo Parrot i acabà amb l’ arribada de la civilització –de la mà dels germans Girona& Clavé i de la burgesia barcelonina- que començaren a projectar un Canal, el ferrocarril, la carretera…, però per dur endavant aquests projectes, tenien de desaparèixer tota aquesta gent, que els podien posar pals a les rodes, i enviaren a Jutges de la Forca, aconseguiren “carta blanca” per les forces de l’ ordre i allà a on no arribaren aquestos, ho van els seus “caçadors de recompenses”. En els anys 1848, 1849 i 1850 s’ executaren a més de 400 persones a les Terres de Ponent…i aleshores la civilització, l’ aigua i el tren posaren el seu peu, a les nostres planes. Amb el canvi del paisatge, i el pas del temps,oblidarem les històries d’ assassins, lladres, bandits i bandolers…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!