per Esteve Mestre i Roigé
En un moment en que es pretén que les humanitats siguin ignorades arreu, es constata que aquest problema no ha existit a la Plana, encara que en els darrers anys, En un moment en que es pretén que les humanitats siguin ignorades arreu, es constata que aquest problema no ha existit a la Plana, encara que en els darrers anys, en aquest camp sembla que ens hagi arribat una mica d’aire nou en tots els àmbits i en el cultural també…, així ho ratifiquen que els noms de relleu del Cànon Cultural de la Plana d’Urgell, són tinguts en compte en els edificis culturals que es van creant.
Així tenim el Fòrum Maria Mercè Marçal d’Ivars, la Biblioteca MMM de Torregrossa, la Biblioteca Joan Solà de Bell-lloc d’Urgell, la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa, la Biblioteca Isidor Cònsul de Bellpuig, el Casal Josep M. Solé Sabaté de Miralcamp, el Casal Cultural Sebastià Serrano de Bellvís, l’edifici cultural de Cal Formiguera de Linyola i d’altres….
Recentment es comença a notar la mà de l’activista cultural Josep Camps que mitjançant el Club de Lectura de Miralcamp va fer venir a l’ escriptor Jaume Cabré i a Màrius Serra a l’Amistat de Mollerussa, o el Grup de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, fundat per Jordi Soldevila, que amb el número 1 de la seva revista Mascançà s’ha presentat a gairebé tots els pobles de la comarca, o l’Institut d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell (IECPU), que després de treure el llibre de Ton Solé i Esteve Mestre “Escrits del Pla d’Urgell”, està a punt de publicar un segon llibre, o les activitats que porten a terme els arxivers Daniel Vilarúbias i Josep M. Cabau de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell.
Però aquí també hi tenim incloure i amb lletres d’or les activitats literàries de Francesc Pascual, Joan F. Dalmau, Josep Borrell, Montserrat Germà…, o els activistes Sebastià Garralon, Joan Yeguas…, i als qui treuen revistes als pobles de la Plana –el Pregoner d’Urgell, La Font, el Barret Picat, L’Esclat, Carrilet…-i d’ altres com els grups que han publicat un llibre sobre cuina a Bell-lloc d’Urgell o sobre sardanes a Torregrossa que em dec deixar al calaix i que poden tenir la categoria de Miquel Galitó…,
Ara bé tots aquests humanistes de la Plana, tenen una cosa en comú: En aquesta terra, santa, sagrada, Mai els han pagat un euro -de fet, no crec, que a les autoritats ni als organitzadors culturals s’ho hagin plantejat mai- per les seves activitats: consultes, xerrades, presentacions… A aquest mateixos caps, si fan una consulta a un arquitecte, paisatgista, advocat, metge, empreses de serveis…, els pagaran la seva minuta, però a un humanista del país, repeteixo, mai. Per què?. –Mascançà- Fins quan…?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!