Marcel /Granada, Nicaragua Give me one dolar. Aquesta es la frase que mes vegades sents repetida pels nens que corren pels carrers de Nicaragua quan ens veuen. Tot i que procurem passar desapercebuts, la nostra roba, el color de la pell, la forma de moure-ns i parlar ens delata. No som d-alla i per tant es obvi que tenim dolars. Nicaragua ja no se-n recorda de la revolucio. Es un pais molt bonic, de ciutats colonials que transporten cap a la imperial Castella del segle XVI pero que ara estan ocupades per milions de ciutadans que malviuen. Un taxista, una de les millors fonts d-informacio per coneixer un pais quan arribes, es explica que mes del 50% de la poblacio esta a l-atur. Malgrat tot, la gent de Nicaragua, i no es un topic, es molt agradable i acollidora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!