Vilabep de viatge

Pilar (Divendres, 12/08/05, Jerusalem) Ahir no vaig escriure, vam fer la festa de final del tour i, és clar,
fins a les tantes, m’ho vaig passar tan bé, necessitava tant riure i
desconnectar de tot plegat (soldats, ortodoxos, demolicions, màrtirs, assentaments,
check points, murs…), crec que necessitàvem frivolitat després de totes
aquestes experiències.
Durant el dia vam anar a visitar un casal
d’avis de Beit Sahour i un centre de discapacitats, vam estar ballant amb ells,
va ser molt tendre. I al vespre vam anar a una xerrada de l’Alternative
Information Center, la va fer l’escriptor Ibrahim Nassar. I després ens va
tocar un grup de músicsjoves que tocaven cançons tradicionals àrabs, vam estar
ballant i cantant amb ells, va ser un bon moment aquell.
I avui ja hem vingut cap a Jerusalem. Al matí
hem anat a la concentració de les Dones de Negre i hem estat passejant per la
ciutat una altra vegada. He anat a Mear Sharim, el barri jueu ultraortodox de
Jerusalem, a l’entrada hi ha una pancarta on donen la benvinguda als turistes
demanant-nos que no entrem al barri ni vestim de manera provocadora. N’hi havia
molts que baixaven el cap quan passàvem pel seu costat, tot ben curiós. El
barri és molt humil, no tens cap tipus de relació amb ells i a les botigues hi
veus els temporitzadors que necessiten perquè el dia del Sàbat no hagin de
prémer cap interruptor, ho tenen prohibit, no hi ha televisors i l’estat els
manté perquè es dediquin a estudiar la Torà.
Ara Jerusalem sembla com si fos casa meva, com
si tornés a casa després d’uns dies de viatge. No sé, tot és una mica estrany i
dimarts ja torno cap a Badalona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!