Quadern de Terramar

Col.loqui Internacional Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme (Resum, 1)

Segons el president de l?Institut d?Estudis Catalans, Salvador Giner, «Santiago Rusiñol és una figura clau d?un període crucial de la nostra història, el pas del Modernisme al Noucentisme», definint-lo Rusiñol com «una perfecta barreja d?egolatria i dedicació al país, una figura fascinant i inesgotable en la nostra història i en la nostra cultura».

Amb aquesta presentació el president de l?IEC ha obert el Col.loqui internacional ?Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme?, organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura dins del Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Any Rusiñol (Barcelona/IEC- Sitges, Palau de Maricel, 12-14 d’abril de 2007).
‘
Salvador Giner ha recordat que «el Noucentisme és l?Institut, però alhora l?Institut és el Noucentisme», fent referència al context del Col.loqui i rememorant, alhora, el Centenari de la institució. El president de l?acadèmia catalana de les ciències i les humanitats ha agraït l?encert de la Societat Catalana de Llengua i Literatura l?organització d?aquest esdeveniment, que reuneix ponents de diverses universitats dels Països Catalans, de les universitats de Granada, Oviedo, Palermo ,Budapest i Cracòvia, i que compta amb una vintena llarga de comunicacions.

August Bover, president de la SCLL, després de comentar les finalitats i objectius de la Societat ha remarcat el fet que la jove entitat que presideix ha volgut dedicat un col.loqui internacional a ?l?avi Rusiñol? en tant que una de les primeres figures compromeses amb la modernització cultural del país, així com la bona acollida de què ha estat objecte per part dels investigadors i del públic. De tot plegat les actes del Col.loqui, amb publicació prevista per al primer trimestre de 2008, en donaran compte complet i acomplert.

La conferència inagural que ha portat a terme Margarida Casacuberta sobre “El Rusiñol del Glosari” ha estat innovadora i brillant. Innovadora, perquè s?ha referit ni més ni menys que a la vintena llarga d?anys de vida i d?activitat rusiñolians analitzant el “Glosari” que amb el pseudònim de Xarau l?artista va publicar entre 1907 i 1925 a les pàgines del setmanari L’Esquella de la Torratxa . N?ha presentat un panorama complet i aprofundit. Hi han aparegut de les motivacions de l?artista, les seves etapes estètiques i anímiques, les seves reaccions enfront d?un món i d?una societat que canviava irreversiblement fins que en un determinat moment, en paraules de Casacuberta, Rusiñol va quedar sense referents. Ha presentat un Rusiñol que acomiadava amics, fustigava enemics, s?emocionava evocant els dies de joventut, que lluitava en favor dels aliats durant la Gran Guerra, que ironitzava fins al sarcasme sobre tot el que de fictici i empostissat tenien les proclames orsinanes sobre ?la Ciutat?. Han desfilat, com aquell qui res, gairebé vint anys de producció prosística i periodística de Rusiñol que, per si soles, justifiquen la seva qualificació d?escriptor i l?interès múltiple que una vasta obra com aquesta ofereix. Alguns dels fulls del “Glosari” van constituir, a més, pedrera per a obres elaborades amb plena voluntat literària, com El català de La Manxa, L’Illa de la Calma, Del Born al Plata , i tots plegats són una crònica paral.lela de la biografia artística i literària del seu autor. L?aplicació de l?anàlisi autobiogràfica al conjunt complet d?aquest textos obre un vessant d?estudi i de difusió més que atractiu.

Aquests aspectes, juntament amb altres apreciacions no gens menors, com per exemple els noms propis que Rusiñol intercala als seus articles per bé ? Picasso, Nonell, Pere Romeu, Pompeu Gener?- o per mal ? Josep M.López Picó?- han estat exposats per Mita Casacuberta de forma brillant, sistemàtica i rigorosa, com són, altrament, el conjunt d?estudis i treballs que ha dedicat a l?artista. Amb el seu discurs inaugural, Casacuberta ha fet diana en el tema primordial del Col.loqui, com és el del pas de Rusiñol pels anys del Noucentisme, obrint una via imprescindible per a la continuïtat i evolució dels estudis rusiñolians.

L?acte inaugural ha comptat amb la presència dels participants i inscrits al Col.loqui i de membres de l?Institut d?Estudis Catalans i les societats filials, així com del públic interessat pels temes rusiñolians. No ha comptat, en canvi, i en contra del que estava previst, amb la presència de cap representant de l?Ajuntament de Sitges, coorganitzador de l?esdeveniment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!