Coses que m’agraden del vi:
1. Els taps de suro: sóc del Maresme, una comarca plena d’alzines sureres, o suros, i el meu avi era de Santa Coloma de Farners, més suros i, a més, indústria surera actual, amb el permís de les Gavarres i Palafrugell. Si el suro deixa d’emprar-se en els taps d’ampolles, aquestes alzines no valdran res i els boscos que m’envolten desapareixeran com ho feren els tapers de la meva vila.
Diem que fer vi i consumir-lo és la millor manera de conservar un paisatge i tapar-lo amb suro una manera tradicional i moderna d’aprofitar el bosc. Per tant, estic en contra dels taps de silicona o de rosca. Les millores en l’hermetisme només són necessàries per la butxaca d’algú que vol deixar perdre un dels diàlegs del vi: el del raïm amb el tap, porós i viu.
Viu, com el moviment i la remor de les branques de l’alzina sota les embranzides del vent o el record que les lectures deixaven en els tapers després d’escoltarles tot fent la seva feina, colgats d’encenalls, calents com les nostres goles i el nostre estómac després d’un xarrup llarg.
Per tant quan obris una ampolla de vi, lleva’l amb cura, mira’t bé el tap, pensa en un bosc que t’agradi, pensa en un parent, gaudeix la sedositat del tacte del tap, recorda una història que t’han contat i escriu la teva a glops. La teva, la del vi i la del tap que tens a la ma. I si no tens ganes d’escriure-la, imagina-la mentre prems fort la llengua contra el pal·ladar fregant-hi el vi.
Salut
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Eps, aquest dissabte 21 a Llofriu, Festa de la Pela del Suro. Per saber de què va això del tap!!
Salut i coquetes d’Arenys
M