Viníssim

Fa dos diumenges vam votar, ahir vam emplenar la bóta. Enguany la collita ha estat bona. N’hem tingut de força dolentes, quan el raïm estava en mal estat i, sovint, els ocells havien fet més feina que nosaltres, no n’havien deixat. Al país sovint li passa el mateix, és incapaç de veremar en condicions i també hi uns “pàjaros” que l’esquilmen.

La verema d’aquest any ha estat bona. La climatologia ens ha ajudat però també la feina l’hem feta bé i quan calia. A la Consulta d’Arenys els companys de la cooperativa eren a tot arreu. Han fet bona feina: bé, quan i on calia.

Degut a la dedicació i l’amor que hi hem posat, aquest any tenim prou vi i de prou qualitat per envellir-lo en fusta. La bóta és de roure, nova de trinca, perfumada, de fusta llisa i porosa, el ferro l’envolta, els claus que la reforcen llueixen. Aquest cap de setmana hi hem posat vi. És plena d’il·lusió.

Els vots del referèndum són el resultat de molts esforços i també són conseqüència d’un acte d’amor, de molts actes d’amor, moltes il·lusions. Són molts litres de bon vi, preparat per envellir, esperant el seu moment; trobaran la seva bóta i esperaran el millor moment per ser tastats. Si comparem el camí de la independència amb l’elaboració d’un vi. Podríem dir que ara els vots estant macerant i fent la primera fermentació. El llevat natural ja el tenen posat, acabaran la fermentació i envellirant  tant temps com calgui. Però un dia brollaran amb força de les ampolles i vessaran les copes i les urnes. Potser els de la Cooperativa de la Serp no ho veurem, ja ho veuran els nostres fills, però sabem que unes llàgrimes del primer vi flor eren nostres. El futur és dels que vindran, la vida és present i hi ha dies que paga la pena viure’ls. 

Ara ja tenim la bóta i els vots, fa un parell d’anys totes dues coses només eren un somni. I ara que som una mica grans tindrem paciència. Hem après que amb el vi cal molt d’esforç i fer les actuacions adequades amb la vinya i amb els vots. Diumenge toca arrencar els ceps morts -que n’hi ha, com a tot arreu-, deixar que la terra descansi i, passat Nadal, replantar-los i la poda. Després toca cavar els ceps, esbrollar, despampolar, embotellar, llevar taps i beure vi. Aquest és el procés i el farem tants cops com calgui. De votacions també en farem tantes com calgui i els de la Cooperativa de la Serp també hi serem, perquè en tenim molta de set. 

La bóta ja és plena. Ja hem votat. L’any que ve comprarem una altra bóta, l’hem d’emplenar de vi i vots. Els teus vots que són els nostres.

Salut

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!