Una conversa d’avui a la feina sobre les retallades de sou als treballadors de la funció pública m’ha recordat que aquest mes, quan vegin la nòmina, moltes persones coneixeran l’abast d’aquesta retallada. Per si això no fos prou, diuen que també hi ha
indignació per les retallades de Foment. I si ara hagués de fer un repàs exhaustiu de tot allò que l’Estat espanyol està fent, ha fet o té previst fer respecte de Catalunya no acabaria pas. Moltes persones ja coneixem perfectament la relació causa-efecte que tenen aquestes retallades i el moment que viuen les relacions entre Catalunya i Espanya, però es tracta d’aconseguir que tothom les situï en el context adequat i que vegi l’oportunitat única que representen les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Si no recuperem la sobirania d’una manera ben ràpida, si deixem passar quatre anys més sense tenir el control dels nostres recursos, vindran més retallades, vindran més promeses sense complir, vindran més burles. I no hi haurà govern fort que valgui. Un govern d’una comunitat autònoma no serà mai res més que un govern d’una comunitat autònoma. Hem de tenir molt clar que la independència és una necessitat. Perquè sense sobirania, l’Estat espanyol continuarà trobant la manera d’aprimar-nos mentre els quintacolumnistes d’aquí ens diuen que no n’hi ha per tant i que no passa res i que no és tan greu. Perquè sense sobirania estem indefensos. La situació és greu i cal una reacció ràpida. I no s’hi val a creure’s l’enèsima promesa. Necessitem la sobirania i la necessitem amb urgència.
A les properes eleccions podem parlar de model de país i de picabaralles partidistes, però allò que en realitat ens hi juguem és la sobirania. Ara que vénen unes setmanes en què molta gent fa vacances i es pot permetre, potser, una mica més de reflexió, és un molt bon període per copsar la importància i la transcendència històrica del moment que viu el país. I hi hem de pensar tots i cadascun de nosaltres per entendre que les eleccions són una oportunitat que no podem deixar escapar. No ens podem guiar pels criteris habituals. Ara no, sisplau! Ara som en una situació d’emergència nacional i trigarem quatre anys més a poder decidir el nostre futur, quatre anys que es poden fer eterns. A les properes eleccions, ni que sigui amb una pinça al nas i amb certa desconfiança en alguns casos, hem de votar independència, bé en l’única expressió que ha tingut fins ara, que són els 21 diputats d’Esquerra, bé en la forma del que finalment es pugui concretar arran de la Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència.
D’acord amb tu, hem de votar independència. Però seria molt millor si hi hagués una candidatura unificada. I ara sí que es pot dir que si no hi és, és únicament culpa de ERC, perquè Solidaritat Catalana està fent tot el que pot perquè ERC entengui que aquest és un moment molt especial i que cal que es deixin estar dels seus interessos partidistes.
Llàstima, amb els mateixos vots que anant junts treuríem tres diputats per Lleida, ara potser només en treurem 1 per un grup i 0 per l’altre…
Estic d’acord, però per assolir una majoría què ens pugui portar a la independència encara ens falten moltes complicitats. Hi han dos elements què juguen en contra nostra, són els mitjans de comunicació i els diners.
Per lluitar contra això, els què criem en la Independència em de fer-ne difusió dins els nostres cercles, de buscar la complicitat de gent què ara està votant a altres partits, inclòs el PSC. Així obligarem a aquests a què si sumin.
Son aquests: PSOE: Menys de 27 escons.
ERC + SC : Més de 30 escons.
Au ! Salut i independència !
Que
n´érem de llestos
quan,
de petits, jugàvem
al
pati, als afores o al carrer
i
sabíem quins eren els bons i quins els dolents.
Jo fins ara sempre havia votat ERC. Ara encara no sé que votaré, però segur que votaré independència. M’agradaria una altra candidatura com pot ser Solidaritat Catalana. Crec que hi ha molta gent descontenta amb CiU i ERC que difícilment votaran ERC. Amb una nova candidatura es poden recollir aquests vots. No sé si ho plantejo bé? O tindria més avantatges una sola candidatura independentista?
Jo no pertanyo a cap partit i sempre ho he viscut des de fora dels partits. Ara he començat un bloc perquè també crec que ha de ser ara el moment de la independència o trigarem molts més anys.
Tens raó. No podem esperar 4 anys més. Ara que estem en plena efervescència, no desaprofitem el moment. Posem-nos tots d’acord per a una candidatura potent, que gent coneguda i respectada s’hi mulli i anem endavant. Ja s’han rigut massa de nosaltres!