El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Res més que allò que hi ha i riure que és molt sa.
Res més que allò que hi ha, ara i aquí, ni més envant ni més enrere. Són paraules d’un poema de n’Andreu Vidal.
Així ha estat el meu descans d’estiu, gaudir d’allò que tinc a prop. No cercar un paradís ignot, no percaçar una aventura, ni un viatge desitjat i programat fa estona, només allò que hi ha, ara i aquí, la mar i els camins coneguts amb sabor de nou, allò que m’estim.
Veure la lluna plena, anar al mercat a triar i remenar, assaborir la sal a les roques geomètriques, comprar peix fresc al port i menjar-se’l Cercar les cruïes del vent i els llocs ombrívols, romandre a un lloc arrecerat al sud-est, on sempre fa oratge i no passes calor i pots dormir i llegir i berenar i no et duu feina perquè és petit . Escoltar Mozart, mesclat amb havaneres i Ossifar, sense ni mica de mala consciència i riure que és molt sa.
Sentir la mar al matí o a s’horabaixa, deixar que t’avacii amb ones suaus, prendre color a la pell i un poc de pes sense ni adornar-te’n.
Anar a can Mariò i triar taula vora el finestral que el vent t’arribi i menjar aubergínies farcides i frit de marisc. Fer porcella al forn amb els amics de Pollença i una torrada amb els de Santanyí, meló i síndri. Pambolis, vetllades fora horari, fer el què vols , quan vols i com et plau, sense frisar ni fer cues. Això encara es pot fer a Mallorca, malgrat tot .
Anar a mirar la platja de lliris blancs i el sol que es pon i la nit que cau a poc a poc i prendre cada dia un bany i un gelat i tacar-te i riure que és molt sa.
Deixar els neguits, trobar-te un dia amb els fills i fer-hi pinya, gaudir d’escoltar-los, que són més agosarats, més truiosos i mes nous. Deixar-te dir que ha estat molt bo el dinar…
Anar uns dies a veure mumareta i comprovar que no és fàcil l’estiu per a ella que ha fet ja els noranta anys.
Ja som tornats, justament aquests dies xerecs de calor i sol en demesia on només trobes consol al cinema o vora la mar després de fugir el sol.
L’estiu s’escola i encara he de gaudir de la llum llarga i m’he d’amagar de la calor i he de beneir que hi ha molt peix i les acacies fan estores blanques als meus peus.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
què bonic, el text i els dies. Has aconseguit apaivagar la calor, m’ha arribat la fresca, gràcies.
Un estiu que vas vivint i gaudint instant a instant…
que tornis a ser ací. La veritable felicitat és a les coses senzilles, les que ens són quotidianes i sabem nostres, les que enyoraríem si ens manquessin, clar que construir aquesta felicitat no és tasca fàcil. Una abraçada.
Quin estiu tan ben dit, Victòria i que bé que ens fa el bon menjar, la gent amiga, la bellesa de la natura…el viure intensament.
… tot plegat. Que continuïs vivint i gaudint l’estiu dolç.
Em quedo amb can Marió sopant o dinant enteulada amb amics i parlant de tot una mica i passejar per aquests carrers tan bonics del poble, mentres Santa Caterina ens està mirant.
Els rogers ‘de categoria’ com deia el meu avi mosso ….
Està clar que allò amb el que es gaudeix més de la vida són amb les petites coses. Aquestes són les que ens donen un estat de felicitat que moltes vegades no sabem veure.
Ben tornada a la blogosfera 🙂
i és ample, com la posta del nostre sol des de la platja… gaudint de les hores llargues i del riure que acompanya, que agombola, que ens duu la presència dels altres dins nostre. A reveure!
No cal anar de vacances. Fer-les és el que has fet tu. T’has desfet d’horaris i has adreçat l’atenciò cap a les coses que hem d’aparcar durant l’any laboral. Mirarem de fer com tu i retornar al temps que seguia el ritme de les coses.
no està pas tan malament.