A la fi esclata la pluja,
baldament continguda tant de temps,
absolutament abundant.
No és pas el seu dret
ni tan sols el seu excés
el que em regira,
sinó aquesta calma
disfressada d’oblits,
aquest novembre
que imperceptiblement
s’esmuny
tan lent,
aquest ivori vell de capvespre
aquestes hores grises,
atapeïdament esteses,
la impúdica raó
que persistent
em porta a deshora
remors antigues
Música i paraula per a una manera diferent de viure: anar cap endavant, no pas cap enrera, acompanyar el futur, no pas frenar-lo.
El poema és del llibre de Maria Victòria Secall: Heliografia, Columna 1999
Composició musical, harmònica i veu de Josepharp, en J.
Avui, a les 18h. Manifestació a la plaça Espanya
Imatge: Manifestació del 25 de març a Palma, MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!