El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ocells de pas : Primer hivern sense mumare. L’infant que torna
M’ha mancat la força
a la meitat del cos. He entès també per què. Fa mig any que em manca mumare, la
veu, les corredisses, les anades seguit a oferir i a rebre.
Els fills i en J.
s’han abocat en fer caliu, donar-me amor immens i molt real, fer dinars
exquisits. I jo he aprés a
rebre-ho amb goig i quietud, que és el que ara he de fer.
M’han regalat llibres pel meu aniversari, va ser ahir. Avui
en recomano dos: Ens trobarem a fora de Màrius Sampere, i No era
lluny ni difícil , de Joan Margarit
De Joan Margarit trio el segon poema que
m’ha arribat al lloc que jo hi tenia preparat per poder-lo acollir amb tota plenitud.
Passejant
Li agrada caminar
sol pels carrers,
amb les mans a l’esquena,
sense pressa,
entre la gent i els
cotxes del matí.
Cumplidor, aquell
nen
ha estat obedient
tota la vida.
Ara surt del darrere
del que, tants anys
, va disfressar-lo d’home.
Hi ha algunes coses
que no han canviat,
coses breus i
suaus com les absències
que les primeres llums
encenen al crepuscle.
Recorda quan al nen
que ara ha tornat
li explicaven que
els morts eren al cel.
Aquest cel que a
vegades és tan blau,
que és tan fred quan
s’allunya de la terra,
tan negre quan s’hi
encenen les estrelles.
El nen torna i l’agafa
de la mà .
Tots dos van
allunyant-se
fins a ser un punt
al cel. Ocells de pas.
I de Màrius Sampere
Com les gavines
Creuant els
temporals
s’aprèn a planejar
sobrevolant la
vida.
A avançar fent
servir
la violència del
vent.
Com les gavines.
Aquest matí he sentit l’olor de gessamí
pentinant l’aire en desfer-se lentament les hores, arrecerant-me del ventijol
del sud, prop del sol plàcid que em lliura la terrassa. Ha vingut la merla a visitar-nos i fer estada.
Imatge: Font ufana M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Rebre el caliu, l’amor i llibres …. veure la merla que sempre hi és …. recordar la mare, deixar-se estimar.
Els poemes bellíssims; en mig d’a quest món convuls, conhorta i olt llegir aquests mots … ocells de pas.
L’any vinent afinaré millor la veu després d’un assaigt intens, ja saps, ets a la llista.
Bon dia !
És el segon, en el meu cas. Ma mare potser no és al cel, potser no és i potser és en mi i en nosaltres i potser és en un lloc on nosaltres no podem Ser. Però sigui com sigui, ma mare És. No hi ha dia que no se m’acosti i que jo no la vagi a buscar; no hi ha dia que no senti, molt més que la seva veu, el seu pensar i sobretot el seu esperit i força.
Va marxar un matí, sense avisar, o quasi sense fer-ho; al dia anterior havia pres l’autobús com sempre per anar al metge, que l’havia trobada millor; havia fet canalons i un munt de coses de menjar. Uns dies abans, en la seva última fotografia, lluïa un somriure al costat del de la meva filla: un excel·lent somriure que la feia estar sempre guapa: la meva filla també irradiava felicitat.
Estava cansada, ma mare, i jo ho sabia i ella també. I ella també pressentia la mort però no ho volia viure aferrant-se a cada pam de vida, de cel i d’herba: Però els ulls se li havien tornat cansats i fondos i miraven tebi i s’extraviaven en un univers pressentit i jo la veia i potser ella no sabia que la veia.
Va dir prou, ho sento, no puc més; me’n vaig. Adéu.
En tornar a sa casa ja sense ella vaig tenir la claredat de veure com havia marxat. Senzillament havia obert la porta i se n’havia anat. Encara m’ho sembla ara sentir el cop de porta que es ferma i ella anant-se’n.
Va ser Ella, viva, vital, fins al final però ho va ser donant-ho tot, extremant el seu cos fins al límit, tensant el límit de la vida i de la mort; tal com havia viscut, va morir. No es pot demanar més, ni menys.
17 anys sense mon pare. Sempre és am b mi.
Feliç aniversari. Per molts anys que puguem llegir-te.
la nostramare forma part de nosaltres, mai no ens deixa ni nosaltres a ella i si en algun moment la necessitem és aquí i ens consola i enforteix. Un lligam indestructible. Una abraçada .
(Però on deixo tot l’amor que només és d’ella, que només a ella li pertany?)
Pel teu aniversari, tens molt d’amor i molta poesia. Per molts anys!
mare et veu, et cuida, t’estima, t’abriga, t’acarona i encara ara et pentina. S’enfada si et veu trista, s’alegra mentre tu dorms i ella t’abraça, t’espera al menjador, rere la porta de la cuina. Es planta al teu costat mentre tu et miralles, t’acompanya quan vas a l’autobús i t’espera assegudeta a casa.
La teva mare és amb tu, Victória, segur, segur!
La meva abraçada i Bon any 2011, reina del mar!