El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La mar està embravida. Escup posidònia, deixa una catifa protectora,
en fa caramulls, turons arrodonits amb olor de sexe.
S?omple el passeig del
Carnatge d?una carícia humida, salpasser salat per a llavis assedegats i pells
lliures.
Bufa el vent entre les dunes i els pals que separen l?aeroport. Tot és
remor.
L?arc de sant Martí , semicercle perfecte, ens empara. Desactiva
la càrrega celeste i el vent abrusat. Paga la pena sortir a l?encontre de
l?oratge revoltat.
Omple de fràgil bellesa la finestra del paisatge. Obrint els traus que traven les angúnies, també efímeres.
El cel fa una rotllana de núvols immensos, caparrots d?una
festa tardoral. Avancen i es desfiguren.
Es desfan com l?esquelet d?un peix mort. Grisos, negres, blancs, tornen daurats
i rogencs, esquitxats per la llum que comença a partir. Deixen filtrar clarianes blaves. Patinen lentament
cap a ponent com dansaires gasives.
Penso en dos tresors, com són la Sibil·la i els Castellers,
que ja han estat reconeguts bens immaterials de la humanitat. Per a nosaltres
ja ho eren. Així i tot estem d?enhorabona.
Imatges: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, ho sabia per Caterina (No em diguis que és un somni). Esteu (estem) d’enhorabona.
Una bonica descripció, tardoral, nuvolosa, inestable, marina… m’arriba la sensació com si estigués allà.
Aquests paisatges que ens acullen i que tant bé descrius els hauríem de declarar, també, patrimoni de la humanitat. Per foragitar els depredadors sense ànima, però sobretot perquè ens omplen, generosos, de bellesa i de vida. Una abraçada!
tresors reconeguts (ja tocava!). Que bell el cant i que bonic veure com s’alcen els Castellers (tot i que sempre m’han fet patir!).
“Obra els traus que traven les angúnies, també efímeres.”
M’agrada la imatge d’aquests traus, Victòria, igual que l’ocellet de baix (que vaig veure l’altre dia) i, el teu Idò . Quin parlar més boniiiiic!
Aquesta tardor és de les que m’està costant de remuntar. Mal d’ossos, de cap… No sé si he oblidat les altres o és que aquesta és de les de campionat. Un dia bé per cinc de malament. N’estic cansada…
Núvols encerclant la llum solar que tardoreja. Uns paisatges marins d’una illa tan estimada. Enhorabona pel reconeixement de la Sibil·la. Ací també l’escoltem per Nadal.
Molts records, Victoria
Tenim sort de viure en mig de la natura, malgrat que en molts llocs ha estat i és maltractada. Però el cel, els núvols, la llum, la lluna, els ocells i avui passejant per un carrer del barri, he aplegat unes fulles rogenques precioses caigudes del pati d’una masia encara fermosa que sobreviu al temps. Les tres fulles són a casa.
Bona nit i bells somnis.
torno, i ja hi he tornat molt, més necessito veure el mar embravit. Estranyament, contemplar de lluny i d’amunt la seva ferocitat, em calma. Efectes nocius de la senectud que atropella, suposo.
Benvolguda, feia temps que no et llegia. La veritat és que em fas sentir petit el posar la ploma antre els meus dits per escriure quelcom. Petit, pel teu joc de paraules; petit, per com hi jugues. Enhorabona amiga!