El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Enguany les merles ja fa un parell de mesos que són amb nosaltres i m’han deixat l’honor de tastar la primícia del fruit del nesprer. N’he collit la primera grapadeta intacta i la m’he menjada. Són una delícia les nespres, vellutades, fortes, rodones, dolces al punt just, sucoses. N’hi ha un bé de déu i el soleiet les ha daurades. Me pens que demà ja ho sabran les merles i legítimament faran aquelles picades esmolades com llances, ben satisfetes de la cortesia que han mostrat. Ja sabeu que el compartim el nesprer.
El llimoner floreix de nou, no s’atura. Hi conviuen llimones de dues gernacions i les noves flors me regalen cada matí un perfum que revifa.
Amb el maig ens ve allò de dinar i sopar a fora, al jardí, costum que perllonguem fins l’octubre i la jornada és molt més falaguera.
Les gavines festegen al fumeral del veïnat i les moixes estan a punt de parir rera el llorer a un racó arrecerat i ombrívol, preservat de brogits i mirades.
I la vida torna més senzilla, més alegra, més verda i lluminosa i fa de bon estar-s’hi en aquest món.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tenir jardí tot l’any és un bé de Déu de bellesa, relaxació, placidesa, benestar… un luxe!
Compartir amb tu els teus sentiments, “llegir-te” és un regal. Bona nit!.
Els havia vist encara sense aquest color tan i tan lluminós i eren més petits. Tot és primavera i el despertar a la vida d’enguany és veritablement bell, després d’un hivern fred, fosc, mullat, però ha estat la gestació d’aquest entorn que ara podem veure. Les flors dels balcons i patis són exhuberants; les garses no paren, ni les orenetes i els rossinyols i entre tots les sorolloses cotorretes.
Sí, tot sembla, i ho és, més senzill.
Bon dia tingueu !
la primavera des del pedrís de ca nostra i des de la vellesa que corre com una llebre té un doble fons: el del goig de veure brostar vida i saba nova, que t’omple d’alegria, i el greu de no poder fer cap bolic amb aquestes sensacions tan fondes quan arribi la Parca i t’acompnayi en el viatge.
Ja veig que tens un jardí meravellós. El meu és virtual però el teu és real. 🙂 Gaudeix-lo.
Saps que a Badalona dels nespres en diem micacos? Ara són les festes aquí.
Bona primavera!
amb l’esclat de la llum que amoroseix els arbres que ens acompanyen i ens regalen un tast d’alegria, plaer i vida de més vida. Bon dia, Victòria!
Em va com un guant aquest post. Abans passàvem l’estiu a casa l’àvia, amb nesprer, llimorer i dues pereres. Regàvem.
De merles no n’hi havia (gaire). Magalls sí (cridaner en sèrie a l’intempèrie, que dèiem).
Però un any, a Barcelona, unes merles ens van fer niu al balcó. I vam veure tot el procés, el neguit dels colls, el neguit dels cucs, i els primers vols dels 3 merlets.
Des d’aquest silenci sonor, un petó, una abraçada montsenyenca, calaxiquera, d’aigua clara de la font, petó de bruc i molsa, una rialla fuflunera i el delit llarg de compartir amb tú -amb merla i el gaig inclós- els fruits saborosos dels qui s’estimen.
(El silenci nostre és per manca de temps… cachundena!!)