El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Els petits plaers de ma vida: un bon xàfec i els records
EL GOIG SILENT
Entre els doblecs del cor
hi trobo insomnis i tràfecs,
desposseïda de mites
i xopa de records.
Lliurada al darrer
regalim del ruixat,
grato les voltes de l’atzar,
tasto la llum del crepuscle,
faig una escletxa en el temps
i veig com plou.
El xàfec clivella
el veritable solc, imprevisible,
i l’omple d’espurnes d’esperança,
s’adreça amb encert
a la cambra esquiva i oblidada,
Escampa olor de lliri
i cos absent.
M’esborrona la pell
de goigs silents.
Quan plou s’obren les boques de la pell i s’amaren d’esperança. La sensualitat de la pluja és el lliscar, el batec intermitent, el renou als vidres i al terrat…La pluja porta un gotim de carícies renovades a les aixelles, va prenyada de vida, pren la forma dels cossos que estima i ens fa ser de pell líquida
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Ningú no és capaç d’un record incessant”, diu en MUÑOZ MOLINA a Beatus Ille. I a mi que em sembla que el senyor Molina no la encerta aquesta vegada, que els records tampoc demanant tant com això. Res és incessant, a banda de la vida. Tot necessita un estímul. Fins i tot l’amor vol una porta que s’obri. I els somnis. Una finestra que deixi estendre la mirada.
Certament, mai millor expressada, en aquest “incessant” i – permetem – esplèndid poema, com la llum del dia, retirant-se amb el seus colors de silenci, i “un bon xàfec” fan el miracle de que els records prenguin forma i olor i quasi bé els podem tocar…
Ostres! Maria Victoria, m’he guanyat el cel escrivint en català. Demano perdo per tanta gosadia
D’altra banda, ha estat un plaer