El pèndol de petites oscil·lacions

“Ha arribat l’oreneta

que duu el bon temps

que duu la bona anyada.

Per la panxa, blanca,

per l’esquena, negra.

Treu un pastís

i una copa de vi

i un cistell de formatge

i un pa de blat

i un amb vermell d’ou.

No els rebutja l’oreneta”

Cançó infantil de l’Illa de Rodes

 (s. VI-V a C.)

Taques de nit, damunt d’un paper blanc, les paraules escrites. A pics testimonis d’un amor que es vol perdurable en el temps, o de gestes i principis discutibles, que es volen irrefutables…A pics, senzillament, cançons de vida, del vell i bell ofici de viure, malgrat tot.

Asseure´s a la taula del jardí, quan es recullen les orenetes, a la posta, i compartir el que hi ha, gaudint de la nit blava, de la fresca i de l’amistat. Un mos de pa, un bon vi, la sal del cocó de s’Estalella, l’oli d’oliva de Sóller, el formatge de Maó, les figues primerenques, les tomàtigues de l’hort d’en Ll., la mel i la sobrassada casolanes. 

Per què no han de ser temps bons per a la lírica?

Em moriria si m’arrabasséssiu aquest a priori de la meva ment: La vida val la pena viure-la, és en ella mateixa plena i intensa ( no fàcil ), i compartir-la. Sense el goig de viure i compartir seríem morts. 

– Cigala, canta! ( encara que ploris a l’hivern )

“L’au passa i oblida

i així cal que sigui.

Passa , au, passa

i ensenya’m a passar”

F. Pessoa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!