El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El designi del vent,
el temps concedit,
empremtes a la sorra
i a les plomes.
Sota els ulls
una bossa de llàgrimes
que no es desprèn,
com una placenta.
El vol baix de l’au,
abans de morir,
sense més cerimònia
ni testimoni
que uns ulls,
impotents,
que s’ho miren.
Fred esmolat que glaça
i por,
la desemparança.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els teus versos -de dol, novament- s’han buscat la millor companyia visual. Aquest quadre és fascinant. Llàstima que la vida no sigui sempre riallera! La mort, sovint, la colga…