El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Al cor de les ametlles
hi ha perfum de roses
i tamarells daurats, tardorals,
un tremolor de platges
a l’esquena del moll.
Hi ha també una garsa
que no vol alçar el vol,
s’assolella entre pluges
i clarianes.
Damunt la mar,
arbres negres,
núvols arrenglerats,
s’acoten a la nit.
Un cobertor taronja
els hi agombola el llit.
La llum salada neix
al cor dels amics
com un niu que es prepara
per a la vida nova.
P.S.: Per a na R. i n’E.,
un bocí del què hem viscut, plegats,
durant seixanta hores.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La terra tremola, tremola el seu ventre i la seua esquena, tremola davant de la pluja embravida, davant de l’intens signe d’aigua.
Precioses paraules calidoscòpiques les teues, precioses…
Bonic i sentit com les imatges.
La llum salada neix
al cor dels amics
com un niu que es prepara
per a la vida nova.
Bona nit!
Calidoscopi de colors.
Caliu d’amables olors.
Cànter on posar flors.
Calmada de ses pors.
Cançons tonades d’ors.
Capsa de lleus grogors.
Coma d’alçades albors.
Cims cerclats de blavors.
Clapes sota fragors.
Crits eixelebrats d’horrors.
Cobalts entre rojors.
Camafeus de verdors.
Camaleó d’ordinadors.
Corprén fines salabrors.
Còpula ivòrica de colors.
Conté tots els amors.
A corre cuita però amb devoció.
Bell poema, belles paraules i … amistat ! El cor sempre hi és present.
Bon dia.
Veure la pluja com cau mentre Mallorca està als nostres peus, veure el Sol filtrant-se entre els núvols en una cala amb nom d’arbre, passejar pel poble de la Xesca i compartir l’amistat va ser tot un plaer…
En parlaré el cap de setmana…
Gràcies.
la existència cada dia de cada dia. Un plaer, saborós i deliciós.
Victòria: en record d’uns dies inoblidables i fecunds, us dedique aquesta octava, amb agraïment i amb afecte. Una abraçada
Dos dies llargs d’un dilatat diàleg,
d’exuberant natura i pluja i sol,
càlid el cor, delícies al paisatge,
goig dels sentits, serenor i consol.
És nat el fruit d’un encontre harmoniós
i l’amistat surt com les fonts ufanes
que, en brollar, flueix en riu formós
car s’han trobat les ànimes germanes.