El pèndol de petites oscil·lacions

Bales de palla torrada, merles pellucant els solcs nous, anyells arrecerats a l’ombra ampla dels garrovers. Figues de moro  ataronjades fent camí cap el roig, geloses d’aigua.

La posidònia protegeix les platges i els lliris d’arenal inventen diàriament una bellesa blanca i atàvica, perdurable, antídot de la venda a baix preu de la nostra ànima, que ens ha embrutit  la mar i ha esborrat qui som com a poble, talment una ganyota de mort que desfigura l’esguard. Trist veure els menuts que ens tornen : escarni, humiliació i privacions.

L’amarador de fusta fulgent de sal. Dunes i cards apaivaguen mirades.

Cristalls de mar tremolosos  que la llum lliure a l’aigua, una xarxa intermitent de claredat que t’embolica quan nedes.

Així s’escola l’estiu.  Així m’hi emmirallo jo a les tardes d’agost.

Les orenelles xisclen cançons d’esmolades ales.  El dia s’escurça i els sopars s’allarguen.

Imatges: Lliris d’arenal, sopar nocturn, miratges que et roben l’ànima. MVS