Tornar a Arenys de Munt
Deixa un comentariDinar d’amics i després cap a Arenys de Munt. Repeteixen l’acte que va precedir el referèndum el desembre passat. Hi ha massa gent, som massa gent, per a parlar. La sala és plena de gom a gom i la gent demana unitat a cada crit. En l’escenari alguns dels qui podrien protagonitzar aquesta unitat.
Quan em toca parlar hi insistisc. Insistisc en que parlen els partits independentistes i els ho dic nom a nom. Però també insistisc en que tots respectem les posicions de tots i en que hem de ser constructius si la unitat no arriba.
I dic que no pot ser que en aquest país reclamem líders i quan algú vol ser-ho ens posem de seguida a criticar-lo, que no pot ser que demanem unitat i l’esgrimim contra algú altre i que no pot ser que reclamem generositat si no estem disposats a ser generosos primer nosaltres.
(La panoràmica de l’acte és de l’incansable Lluís Brunet, el ‘fotògraf de l’independentisme’, com el van qualificar ahir. Punxant sobre la foto diverses vegades la podeu ampliar al màxim i és una gran foto)
Veient la fotografia s’aprecia, baix l’estelada, un grup nombrós de gent dispossada a parlar i treballar pel país. Sobta que l’aspecte de tots ells siga de persones senzilles, treballadores, sense ostentacions. Lamentablement al País Valencià eixa foto no és possible, ni per la situació ni per l’aspecte de les personalitats; ací al més mínim càrrec o situació de poder de seguida es pentinen els cabells amb “gomina”, es calzen una sabata a ca’ peu i es vesteixen amb camisa “made in PP”, d’aquelles tan “fashion” què a l’estiu duen remanegades tot just per davall del colze.
L’estètica també és important. Honestedat i treball vers luxe i màfia, corrupció.