Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Amb això del referèndum porte uns dies de vinga trànsit, acte públic, míting àdhuc. Ahir a Vilafranca del Penedès. Més o menys com per tot arreu un ambient molt animós. Van omplir el teatre i es va quedar gent fora i tot perquè les mesures de seguretat no permetien fer entrar més gent. I això que el personal pagava! 

Com en altres llocs el més impactant és veure com de transversal ha esdevingut l’independentisme. Hi vam parlar molta gent, de Vilafranca i de fora. Em van impressionar Joan Solé i Joan Cuscó, em va frapar la manera serena i contundent de Montserrat Carulla, em va fer riure de valent Joan Reig (que em va regalar el seu darrer disc, per cert…) Al final vam parlar els dos Vicents, que alguns comencen a dir, és a dir el Sanchis i jo que cada dia semblem més els germans Dupont. I els tres-cents voluntaris, aviat és dit, van pujar a l’escenari per a acomiadar una sessió organitzada amb una professionalitat notable. Al final les dues cares visibles del moviment, els incombustibles Fèlix Simon i Jaume Claramunt van cloure l’acte i encara van tenir temps per a reivindicar la Vegueria del Penedès. Quan eixiem ja hi havia uns xiquets enganxant cartells per a un altre acte que faran la setmana vinent: “Vilafranca pel Sí”. Esperem-ho.

+El 3 de 8: Un crit de llibertat
+Penedès Televisió: Cal Bolet ple en l’acte central de Vilafranca Decideix!