Mails per a Hipàtia

La ruta de les presentacions em va dur ahir a Roquetes. A Roquetes fa de batlle per Esquerra Republicana el meu vell i estimat amic Paco Gas. Així que és ell qui ve a replegar-me al tren. Està content però alhora preocupat. La presentació del llibre és prevista a les set i a un quart de nou hi ha convocat un assaig de la cadena humana entre el seu poble i Jesús. Li dic que estic encantat de participar-hi, que faré una presentació exprés i que no pense perdre’m l’assaig de cap manera.

Com que són en festes l’ambient és extraordinari. Fem cap a un parc on hi ha bona part del poble dinant tots just. Llàstima d’haver fet un mos en el tren però encara m’arriba un cafè granissat, el primer de l’estiu, que agraisc de forma ostensible. He arribat prou d’hora i la colla d’amics del Paco, incansibles sempre aquesta gent, em diu que em deixaran sol una estona perquè han d’anar a penjar tres megaestelades al recorregut de la cadena humana. Evidentment m’enfade i els dic que si es pensen que no n’he penjat mai cap jo. Acabem anant tots junts i. diré la veritat, observant com un d’ells grimpa amb una habilitat olímpica fins on cal per tal de posar-les bé.

D’allí a la xerrada. La fem a la magnífica biblioteca municipal, que la Bengonya Ferré m’ensenya amb orgull. Acaba sent una presentació exprés com havíem quedat i de nou a la carretera. Arribem un punt tard, perquè m’he entretingut signant llibres. Ja ha sonat el primer coet que indica que la gent ha de començar a posar-se en fila. I el moment emociona. De dins del poble comença a eixir una gentada agafada de les mans amb crits d’independència. La convocatòria supera de llarg el que era previst car hi ha més de set centes persones, contades una a una que això de la cadena és bo en aquest sentit.

M’hi incorporé. M’agafe de la mà del Paco i d’una companya de Roquetes. Paco no solta l’estelada i ens entra el record enyoradís d’aquells duríssims primers anys vuitanta que tant vam compartir. Ràpidament però sona un altre coet que indica que ens hem de concentrar tots a la partió dels dos pobles on els batlles s’abracen i fan voleiar una estelada. Hi ha polítics de tots els partits pel dret a decidir i l’entusiasme de la gent és ben visible. Entre la multitud descobrisc a Lola, una altra companya d’aquells temps difícils i ens fonem en una abraçada enorme. ‘Tenim sort’ em diu, ‘perquè ho estem vivint això’. ‘Tenim sort perquè anem a guanyar, Lola’, que li dic jo…