Deixa un comentari

Mentre recomptem els vots al nord d’Irlanda resulta interessant observar que l’únic diari en gaèlic del país, , es fa precisament al nord ocupat encara pels britànics. Al sud el gaèlic és la llengua oficial, guanya l’oficialitat a Europa i és objecte de defenses retòriques del màxim nivell. Però ha perdut la batalla al carrer. Fa uns mesos es va organitzar un notable enrenou quan el govern va anunciar que ja no és necessari saber gaèlic per a ser policia, membre de la Gardai. Hi van haver protestes però no va servir de massa. La lliçò? tenir un estat propi no és prou…

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 8 de març de 2007 per vicent

  1. Exacte no és prou, només donar un cop d’ull per Amèrica… les llengües nadiues encara avui són discriminades fins al punt que ningú es qüestiona l’aberrant denominació d’Amèrica Llatina, cada cop més emprat… Llatina? Amb aquesta denominació està clar que condemnem a la llatinització de les llengües nadiues americanes…

  2. Nosaltres donem molta importància a la llengua com al nostre fet distintiu. Els irlandesos en canvi sempre s’han centrat més en altres coses com ara la religió. Una raó per això podria ser que el gaèlic ja feia segles que no es parlava a nivell de carrer llevat de certes zones rurals, substituit per l’anglès primer a nivell disglòsic i després definitiu. (Una mica passa el mateix a Euskadi).

    En canvi el català te una història i una obra literaria darrera que fa que renunciar a la llengua esdevingui més que perdre un tret folklòric.

    Es pot comprendre que un garda no hagi d’aprendre una llengua que no farà servir mai, però llavors per a que impulsen la seva oficialització a Europa? (En contrast amb la situació del català, hi podriem afegir)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.