Empar Granell
Deixa un comentariUna telefonada de l’Àngel m’avisa que s’ha mort Empar Granell, fundadora d’Escola Valenciana. Em deixa abatut. Empar era una persona extraordinària, una dona que ens feia orgullosos de ser valencians.
Fa uns anys la Fundació Carulla li va donar un dels premis d’Acció Cívica i li va encarregar el discurs que cada any fa uns dels premiats. Va ser extraordinari, un discurs magnífic ple d’il·lusió per l’escola i pel país, ben dit, ben escrit, com ho fa una mestra de veritat, carregat d’esperança i de capacitat crítica. Avui l’he intentat recordar en veure que els amic d’Escola Valenciana han posat a la seua web l’article que vaig escriure després de sentir-lo. No sé si el té algú però l’hauríem de publicar. Va ser una vesprada memorable, de la qual la foto n’és testimoni. Se la veia tan feliç. I avui quina pena, per favor, quina pena…
Voldria remetre’t el parlament de la meua amiga i companya Empar Granell, en aquests moments difícils, però a la vegada tan gratificants per saber de tants amics i amigues que l’Empar té. De segur, que ahores d’ara l’Empar Granell, on siga, estarà enllestint una Trobada d’escoles en valencià, o estarà reclamant-li algú que parle en la nostra llengua, o preparant una assemblea sindical de mestres… peròde segur sempre amb un somriure clar i net.
Ací va el seu parlament, aquella nit que no oblidarem.
Premis d’Actuació Cívica . Paraules d’agraïment en representació dels premiats.
Saló de Cent. Barcelona. 19 novembre 2008
Ramell de flors literàries de Joan Fuster:
“Potser en la mesura que no som egoistes som beneits. I potser, també, en
la mesura que som beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes.”
“És bo creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a estimar-los”
“La llibertat és un hàbit i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només
s’adquireix amb la pràctica!”
Bona dia per la vesprada senyores i senyors!
També jo vull saludar en nom de les meues companyes i dels meus
companys guardonats i en el meu propi, a les distingides personalitats que
ens acompanyen, a la Sra Presidenta de la Fundació Carulla i membres de
la junta de tant prestigiosa entitat.
Salutacions també a totes les persones que ens honoreu amb la vostra
presència.
Compartir amb vosaltres aquest moments tant importants, en aquet
Saló emblemàtic, bressol de la nostra història, és molt emocionant. Sols
que fem una ullada al passat veurem que aquet lloc ens pertany, per que
totes i tots nosaltres som ciutadanes i ciutadans honrats, artistes i mestres
que molt bé podríem formar part del Consell de Cent.
Però, ara, tornem al present.
Quan el jurat de la Fundació Lluís Carulla, decideix valorar
positivament la tasca realitzada per Mª Teresa Giménez i Morell, Josep
Lloret i Colell, Mª Carme Sureda i Bosch, Agustí Agulló i Marcos, Antoni
Martinelli i jo mateixa, Empar Granell i Tormos es per que s’ajustem al
propòsit de tant prestigiosa entitat que no és altre que enfortir el sentiment
de pertinença a una cultura comuna fent un reconeixement explícit al
treball de promoure la identitat dels Països Catalans en les diferents àrees
d’actuació en les nostres vides.
Moltes gràcies.
De cap manera havíem pensat mai que les nostres activitats fetes
amb tant d’amor i dedicació foren mereixedores d’aquest reconeixement.
Estem molt contents i agraïts.
Però, si penseu que amb aquest premi farem punt i final a les nostres
tasques i il·lusions, us equivoqueu, per que de les moltes coses que tenim
en comú destaquen la fidelitat, l’estima, el compromís, la revindicació i la
lluita pacífica però constant i incansable per tal de promoure la nostra
cultura i contribuir a l’educació de la societat que ens envolta i que de
vegades s’oblida que catalans del nord i del sud, algueresos, illencs, de la
Franja de ponent i valencians som molt més que cosins germans. Som com
branques d’un mateix arbre, profundament arrelat al tempir de la nostra
terra, que exten el seu fullam sobre territoris i paisatges on la gent parla i
s’enten.
Bon dia! Adéu! Gràcies!, s’escolten en aquet País de Països.
Parlem una mateixa llengua, heretada dels nostres
avantpassats, encapçalats per l’insigne Rei Jaume I i que ha arribat als
nostres dies enriquida de musicalitat i de modernitat.
Què bonic és sentir com parlen, llegir com escriuen , escoltar
com canten, les fulles d’aquest arbre……
Nosaltres sis som conscients que influïm en la societat que ens
envolta, cadascuna i cadascú dins del seus àmbits i entre les moltes
activitats que fem vull destacar l’organització i la realització de :
Cors i corals de Teresa.
Festivals de Música de Josep.
Serveis ocupacionals i terapèutics per a persones amb discapacitat de
Carme.
Correllengües i concentracions d’Agustí.
Potenciació de l’alguerès i l’ implicació en projectes de
catalanització d’ Antoni.
I jo mateixa, en l’organització de les Trobades o Festes per la
Llengua.
La societat catalana s’enriqueix de les activitats i aportacions que
realitzem amb convenciment, totes les persones de tots els àmbits
territorials. És per això vital l’ús i la normalitat de la nostra llengua arreu
dels Països Catalans, defugint de la seua utilització com a instrument
polític i partidista que no li fa cap favor i que ens distrau de la realitat
quotidiana, complexa i global, però senzilla i petita, alhora de viure el dia a
dia amb amor, tot allò que ens agermana i que ens projecta al món plural,
multicultural i plurilingüe que ens ha tocat viure.
Identitat, llengua, estima, compromís, comunicació, integració,
educació, escola, renovació, solidaritat, sensibilització, tolerància,
autoestima, acollida, trobades, concerts, congressos, concentracions,
territori, paisatge, terra, natura, història,carrer, poble, comarca, país,…
Nosaltres sis reconeixem aquestes paraules, i moltes més, que
representen moltes emocions que fem pròpies, i reivindiquem des de la
llengua i la cultura que ens agermana, el goig de viure-les.
I amb els versos de Carles Salvador en el seu himne de Pau ens
acomiadem i de bell nou us donem les gràcies.
“ I els infants van a l’escola cada dia
amb una rosa als llavis,
que és el bon signe de la terra triomfadora.
Ha eixit el sol `per primera vegada.
Abans tot era dolor
I ara la joia embolcalla el treball
I la fe en el pervindre.”
Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 19 de novembre de
2008.
Empar Granell i Tormos