Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Llisc “La Catalogne médiévale entre Orient i Occident“, un interessant recull dels treballs de Pierre-Vincent Claverie, publicat per Edicions del Trabucaire. Hi ha alguns capítols, sobretot relatius als catalans a Xipre o en altres bandes del Llevant en els quals em ressona la intencionalitat de “La France hors la France” de Thierry Dutour i la seua tesi interessantíssima segons la qual la identitat està per davant, arriba abans, de la nació.

En un moment del llibre, però, em trobe per sorpresa amb una dada que buscava fa anys i que no havia aconseguit aclarir mai: quins eren els límits naturals de la Catalunya Nord. Dic “naturals”, òbviament, per voler dir els límits que hi hauria en cas que els regnes d’Espanya i França no s’haguéssen repartit arbitràriament el país. En el sentit que la Catalunya Nord, tal i com la vegem avui, no deixa de ser sinó una “invenció” dibuixada per l’ocupació. Els seus límits acceptem que són els que francesos i espanyols van decidir que foren.

Quins serien, doncs -quins eren en el seu temps- els límits de la Catalunya Nord? Claverie explica que també en formaven part la Baixa Cerdanya, la Vall de Ribes i el Baridà (cosa que ja sabia), però també Rocabertí, Cabrera, Capmany, Maçanet de Cabrenys, Cantallops i La Jonquera amb la vall alta del riu Anyet.