Diu Solé-Tura…

Deixa un comentari

“El catalanismo no ha producido en este tiempo ninguna renovación teórica. Si quiere que le sea sincero, yo creo que el nacionalismo catalán no ha existido nunca.. Prat no era mas que un regionalista. El nacionalismo, si es nacionalismo de verdad, lleva al independentismo. Y como ésa es una vía cerrada, nefasta para Cataluña, sólo queda un nacionalismo enloquecido que es separatista en el fondo y un regionalismo que toca las teclas que en cada momento puede tocar sin mayor perspectiva política.”

Entrevista a Jordi Solé-Tura (escrita amb entusiasme per Arcadi Espada) a El País l’any 1992

L’aportació més important de Jordi Solé-Tura no va ser, com avui recorden, el seu paper de redactor constitucional. A parer meu, amb permís de la seua noble lluita contra la dictadura, la seua principal aportació ideològica i allò pel que serà recordat va ser la seua definició del nacionalisme català com una ideologia burgesa, negant de forma apriorística els seus orígens populars. Negant-la i amagant-la. Els historiadors ja fa temps  que van desmuntar per complet les seues peculiars idees expressades en aquell llibre dels anys setanta però no costa molt trobar el rastre d’aquells conceptes en la política d’una determinada esquerra d’aquest país. Per desgràcia.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 4 de desembre de 2009 per vicent

  1. Des de la meva coincidència en militància i idees, en el passat, vaig trobar en Jordi Solé un dels polítics més lúcids i brillants que ha tingut l’esquerra d’aquest país.

    Un home tenaç, que va estudiar tard i que obtingué, en un temps record, a còpia d’esforços brutals, títols, i collites acadèmiques superlatives.

    Bon orador, millor escriptor, ha deixat un record i una petja remarcable entre els que el vàrem conèixer.

    Pere Meroño

  2. Un dia li s’ha va oblidar dir la paraula Constitució, des de d’aleshores la Constitució en mans de qui ha restat i amb un Jordi Solé Tura desmemoriat, ha esdivingut amb una paraula buïda i estricta franquista.

  3. Mai podré entendre com hi ha tanta gent capaç de dir tantes mentides, sabent que ho fa, i té la cara després de presentar-se arreu. La tonteria lerrouxista de relacionar catalanisme amb elitisme és tan falsa com rendible electoralment per a alguns.

  4. Jo crec que el problema no es que ell identifiques catalnisme amb burgesia, sino que avui en dia, malgrat els estudis que ho cotradiuen a  molts ja els va be aquesta identificacio i amaguen les recerques historiques posteriors. Que llegeixen o escolten Termes o altres persones

  5. De maltractes domèstics, a més a més de bombardejar Barcelona cada 50 anys.

    Si Bibiana Aido fora Catalunya, havera engarjolat l’actual Estat español per maltracte i havera recolçat el deslliurar Catalunya del jou español. 

  6. Pels que hem sigut antifranquistes i antiestalinistes sabem que els qui l’afalaguen pel seu antifranquisme són els hereus morals dels estalinistes que van pactar amb el franquisme la seva continuïtat, la “transición”. l’Stalin també va ser un antinazi, ja veieu.

  7. els articles dels anys 70 en què combatia de forma furibunda l’estructura federada del sindicalisme espanyol amb veu específica per al sindicalisme català o simplement el sindicalisme d’obediència catalana. Raó: s’afebliria la força del sindicalisme espanyol. Subordinació absoluta de Catalunya a Espanya.
    Recordem que la constitució espanyola no permet els convenis entre comunitats autònomes i permet, en canvi, el tancament de repetidors de repetidors de televisió, el manteniment de tribunals especials (Audiencia Nacional) i que un tribunal pugui decidir sobre la veu d’un poble expressada en referèndum. Etcètera, etcètera… Tota una anomalia democràtica. Una constitució esperpèntica. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.