Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Hi ha dies, hauria de dir nits?, que em passa. A les tantes i quart m’assec a la cadira, pose el peus sobre el tamboret i comence a fer tot allò que no he pogut fer el dia de feina. Incloses, sobretot, les respostes als correus més personals, els dels amics, coneguts i saludats. I després sempre em queda la recança que aquest correus els conteste massa secs i directes, de vegades amb monosílabs estrictes. Les presses per tancar els ulls, el cansament, una certa mandra, les ganes de fer baixar el numeret aquest pesat que t’indica quants correus hi ha a la bústia d’entrada: tot suma. Però, clar, qui els rep no té perquè ser conscient de la meua circumstància. Sort que ben sovint són amics i ja decodifiquen ells…