Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Hi ha dies que s’allarguen fins a l’infinit. Ahir. Colgat en un llit del pla de Mallorca, mentre sentia la forta pluja caure sobre l’illa vaig fer el recompte de les hores que portava alçat i de quantes coses havien passat. La crònica.

Ahir era dijous i per tant a VilaWeb teníem director convidat, en aquest cas el president de Spanair Ferran Soriano. Cada setmana hem viscut amb goig aquest experiment que ens obre mentalment i ens depara sempre sorpreses. Soriano s’hi va posar fort amb una lliçó d’organització que podeu trobar ací i amb una magnífica entrevista a Mark Tluszcz.

Mentre treballàvem al matí, però, van venir els amics de la Fundació Verdaguer que havien triat l’Espai VilaWeb per a fer la presentació de l’extraordinari projecte Verdaguer 125 veus. Entre el públic (ací hi ha unes bones fotos) gent com Carles Duarte, Toti Soler, Ricard Torrents o qui en fa la primera de les lectures, l’actor Lluís Soler (que després d’escoltar com llegia el seu fragment em va deixar espantar per la perspectiva de com vaig llegir el meu, jo).

Tot seguit avió i cap a Palma. Havia de batejar la Bibiloteca Nadal Batle, a Felanitx. I va ser un acte senzill però ple d’escalf. La memòria de l’extraordinari amic i rector que va ser en Nadal s’allarga per més que passen els anys i jo ahir vaig gaudir d’una estona llarga per a fer-lo present amb na Xaro, amb el Joan i la Carina, amb el Tomeu, amb el Jordi Puig, que no el veia de tants anys, amb l’Andreu, amb el Colau i la gent de l’institut…

I ací arribà la sorpresa del dia. Resulta que a l’institut de Felanitx hi va estudiar un alumne de nom Miquel Barceló. I no només això sinó que hi va pintar un gran mural, Així que vaig pregar que me l’ensenyaren i ho van fer molt amablement. Bingo!

Un pa amb oli amb tot de gent i una estona de carretera em van portar al llit. Plovia molt i portava moltes hores de trot però encara vaig necessitar llegir algunes pàgines, que em costa dormir si no ho faig. I just quan dubtava si no m’estaria passant de temps, ja que avui havia de córrer cap a l’aeroport, un tro rotund va espatllar l’electricitat. O com a mínim em va apagar la llum. Així que a dormir. Fi de la crònica.