Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

L’altra nit vaig anar al sopar de commemoració dels seixanta anys de Blanquerna, una de les institucions integrades en la Universitat Ramon Llull. 

Per a mi va ser una nit de records perquè Blanquerna va tenir molt a veure amb la meua fascinació per Barcelona. Quan jo estudiava magisteri a València ens van organitzar una visita de cap de setmana llarg a Barcelona que inclogué, entre altres coses, anar al Teatre Lliure a veure “La nit de les tribades” i una visita a l’Escola de Magisteri de Blanquerna. Va ser un viatge memorable per moltes raons, per les coses que vam descobrir i viure, però Blanquerna especialment em va semblar un indret colossal. Recorde que ens van deixar entrar a les classes amb plena llibertat i em vaig colar a una de filosofia. Val a dir que a València les classes de filosofia eren bones però això de Blanquerna pertanyia a una altra lliga. Vaig quedar astorat davant una discussió de prop d’una hora sobre el sentit de l’expressió “çò”, com pot ser usada en el sentit de propietat o per a introduir un relatiu i com cal afinar quan parles davant els altres per a expressar el sentit exacte del que vols dir.

L’altra nit mentre ens parlaven professors, el president de Blanquera o la rectora i alguns dels doctors de la institució me’n vaig recordar d’aquell temps pel gust amb el qual ells també s’expressaven. Amb alguna petita errada van usar un català bell i van tirar mà amb normalitat del llatí i del grec, avui injustament oblidats per a desgràcia de la nostra societat. La meua visita devia ser a finals dels setanta per la qual cosa va ser agradable comprovar que trenta anys després el gust per expressar el sentit exacte del que vols dir seguia viu allà en aquella casa. Entre nosaltres, per tant.