Al claustre de La Nau
Deixa un comentariLes despulles de Gonzalo Anaya han repetit aquest matí el ritual tradicional que la Universitat de València reserva als seus grans. Seguint una tradició antiga el taüt fa tres voltes al claustre vell del Carrer de la Nau, sota la mirada atenta de Lluís Vives. Els professors hi van vestits amb el corresponent uniforme però les mussetes són girades del revés per a que el ras negre evite l’estridència de colors que les diverses facultats imposen. Al davant un uixer porta el barret acadèmic del finat mentre la comitiva avança lentament amb el taüt a coll.
De totes les cerimònies funebres que conec aquesta és probablement la més bella. La solemnitat i la dignitat que imposa resulten estremidores.
Recorde de manera molt especial aquell matí de pluja que enterràrem el professor Manuel Sanchis Guarner. Era l’any 1981, un dels més durs de la transició valenciana, amb el cop d’estat de Milans inclòs en el calendari. A Guarner, un home extraordinàriament bo, dialogant, serè, educat com ell sol, l’havien mort de forma indirecta els atemptats, les bombes, les agressions i les pintades constants que l’acusaven de traïdor a València, a ell precisament que és una de les persones que més ha estimat en tota la història la ciutat i el país. Una multitud tensa acompanyàrem el taüt des de sa casa a la Universitat parant el trànsit. No volíem que València enterrara aquell gran home de forma miserable i el vam conduir al vell claustre del carrer de la Nau. En arribar allà l’esperava el millor de la intel·lectual valenciana a coll dels quals va donar aquelles tres voltes cerimonials al claustre, part en un silenci respectuós, part acompanyat de les notes de La Moixaranga. No se m’oblidarà mai la solemnitat, la dignitat i la bellesa d’aquell gest contingut i sever, enmig de la violència feixista que patíem. Era la plasmació estètica de la València més enlairada i culta retent homenatge a un dels seus millor representants.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 13 de juny de 2008 per vicent
Recorde palplantant Fuster, amb la seua alçada impressionant sobre els esgraons de la Plaça de la Universitat els ulls totalmet envermellits i entelats de plor. Supose que eres concient del doble pensament d’acció d’entre tots dos. Un, més o menys, civico-àcrata i un altre més cívico-liberal d’enfrontament via jurídica, ambdos de tall de la barbàrie. Amb els anys transcorreguts el d’en Sanchis més eficaç- fins i tot la universitat que avui tenim hagué d’acollir i donar aixoplug a l’altre. ¿Recordes de la polèmica “interna” entre tots dos sobre si encusar el president de la junta central fallera & Co o no?.
PS: l’ús de l’estat de dret. Encara que l’Estat siga aliè.
xe Vicent, sóc un xicon jove que no ha conegut tot això, però has conseguit transportar-me a eixe moment i, el més fort de tot, que m’avorrone només de pensar-ho. Barbaritats!