Mails per a Hipàtia

Torne a Lleida, dilluns, per a fer un acte al patí de l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb Francesc Ribera, Titot. Amb Titot som amics i companys des de fa molts anys i és sempre un plaer retrobar-lo. Diu una cosa que m’impressiona, que li agradaria conservar en la futura república dues coses bones que tenim ara i que són la constància en la defensa de la llengua i la cultura i el considerar català a qualsevol que parla català, vinga d’on vinga.

En l’auditori molta i molta gent, cares amigues, algunes de fa molts anys a València. I unes mosquetes pesades que no em deixen en pau ni un segon. En acabant l’acte parle entre altres amb una diputada al parlament que em confesa que el dia de la votació de la Declaració de Sobirania no va ser conscient del pas que es donava però que també em diu que en canvi la setmana passada quan el parlament va desacatar el constitucional entre els diputats la sensació era que allò ja no tenia marxa enrere. Bon senyal, molt bo.

Després un mos ràpid, un bon intercanvi de confidències vàries i de nou cap al tren. Que en tres dies he estat dues voltes a Lleida i ja estarà bé…