15 milions d’apàtrides
Deixa un comentariLlisc en un paperot de Nacions Unides que hom considera que avui hi ha al món quinze milions d’apàtrides. O siga de persones que no tenen cap document legal que els vincule a cap estat.
La xifra em sorprèn. Per a que la situem com cal vol dir que dels 223 estats que té ara mateix el món, l”estat dels apàtrides’ quedaria situat en la posició 64 pel que fa a la població.
Lògicament la majoria dels apàtrides solen ser refugiats que viuen amb moltes dificultats en zones de guerra o de violència extrema però la xifra no deixa d’impressionar.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 25 de setembre de 2010 per vicent
Elogi (i apologia) dels apàtrides, del nomadisme, de l’esperit àcrata:
¿I qui no voldria ser apàtrida, no estar sotmés a la pressió de cap estat, esdevindre rodamón, experimentar la llibertat absoluta? Ja sabem, però, que el nomadisme fa por als estats, i els apàtrides encara més: cal defensar la condició apàtrida d’aquells que no volen lligar-se ni sotmetre’s a cap estat, àcrates que no accepten fronteres artificials i injustes que posen entrebancs als drets humans o legitimen ideologies criminals.
¿Per què els pobles nòmades han sigut forçats a sedentaritzar-se? ¿Per què a una persona sense passaport no se li reconeixen els drets universals? En un món tan miserable, esdevindre apàtrida, i nòmada, és el posicionament més revolucionari, allò que més temen els estats.
A veure si ens entenem: tot i que defenc el dret universal de practicar el nomadisme i, si cal, esdevindre apàtrida (no segons entenem com a refugiat, no forçadament, sinó voluntàriament, com una tria ideològica i no forçat per anomalies sociopolítiques), alhora defenc el dret de Catalunya a la independència, òbviament (i no és cap contradicció), puix és l’única manera de sobreviure al genocidi cultural a què ens sotmet Espanya.
Si volem superar el sistema basat en els estats, primer n’hem d’aconseguir tindre un de propi, normalitzar la nostra cultura, i més endavant abolir-lo, si convé, en una futura Europa de les nacions en què no siguem súbdits de cap estat, sinó simplement catalans i europeus, o corsos i europeus…