Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Un mínim de coherència, és el que demano a tots/es els que reivindiquen una millora de
les condicions de vida de les persones de les diferents societats humanes.

   Davant les concentracions, les manifestacions, les protestes, els manifestos i les assemblees populars, per democratitzar la política i la economia, contra la impunitat, les manipulacions i les corrupcions dels poderosos.

   La gent sap, normalment, el que no vol:  les rebaixes de tots tipus, en els sous, en les prestacions socials, sobretot contra la majoria de gent amb un sou o amb un petit negoci o una petita empresa. No vol que sempre som els mateixos els que ens hem de prèmer el cinturó. No vol veure polítics que passen els anys i no solucionen res. Hi ha generacions de persones humanes cansades d’anar fent, sense fer res. Volem respirar amb tranquil·litat, sense espasmes. No volem que les crisis del capitalisme s’acabin en una guerra social. No volem ni les acumulacions de riqueses ni molt menys les ostentacions de les mateixes.
   Tenim dret que ens tornin els beneficis acumulats al llarg dels anys dels explotadors de les masses treballadores de tot el món. Pel simple fet de viure i de venir dels nostres avantpassats, que han treballat per un tros de pa, tenim dret a menjar, a habitar, a rebra i gaudir d’una educació i una sanitat  digna i gratüita.
   Com actuar i inter-actuar per aconseguir-ho, és una altra història.

   Els entesos del sistema capitalista diuen que fins ara el menys dolent dels sistemes econòmics és el capitalista. Potser tenen raó, no han deixat desenvolupar cap altre sistema econòmic, amb un mínim de tranquil·litat i sense ingerències.
    Després de la segona guerra mundial hi ha hagut un creixement i un augment del nivell de vida a la Europa occidental, al Japó i als Estats Únits d’Amèrica. El món tenia un equilibri entre el capitalisme d’estat dels països dits comunistes i els països de capitalisme privat. Acabat aquest equilibri, el món s’ha globalitzat econòmicament, expandint-se el capitalisme privat cap a tots els països de fora de l’àmbit dit occidental.
    El món cada cop més complicat i més ple de complexcivitats, els humans hem crescut desproporcionadament cap a la vorera de la mar, els litorals del planeta estan sobresaturats de gents que volen viure a prop de la mar.
    Ara a casa nostra, els nous governs del diferents territoris, han complit el que temíem la llengua catalana a l’Aragó, a les Illes i al País Valencià (com ja es feia), s’ha restringit a tots els nivells. I al Principat CiU pacta amb el PP quasi tot. Només ens queda Formentera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!