Els atacs a la llengua catalana, un cop més en temps d’eleccions, serveix per a culpabilitzar als catalanoparlants de fer-la servir i usar-la.
Som l’ase de tots els cops, som la fera fàcil de colpejar, que satisfà els odis i la rancúnia dels resentits i els enemics de la llibertat del nostre poble.
Temps d’eleccions, és temps propici per a captar vots d’allà on és més fàcil i menys compromés en els seus programes.
Una llengua, és un pensament, una llengua, és un sentiment, una llengua, és una comunitat, una llengua, és una manera de veure el món, una llengua, és una cultura, una llengua, és l’eix vertebrador d’un poble, una llengua, no es parla per fotre el veí, una llengua, és patrimoni de la humanitat, una llengua, no va contra cap altra llengua, una llengua, és simplement un instrument de comunicació.
Si tot això no s’ha entès, si tot això no s’explique, si tot això no esdevè una realitat, no arribarem a construir un món més just i més humà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!