Quantes van?, que et detenen per català, per patriota, per lluitador, per honest, per no ser un caragirat, per ser com ets. Gràcies, Lluís.Catalans¡, mobilitzet-nos, en queden pocs ja com ell.
Haurem de preparar-nos, ja fa dies que ho dic, dels atacs irracionals de les espanyes cavernícoles i ràncies.Haurem de passar a l`atac, en el millor sentit de la paraula, amb contundència i intel·ligència.Denúnciar, propagar, explicar al món la situació antidemocràtica a l`estat espanyol envers Catalunya, després de la proposta de reforma de l`Estatut.Obrir els productes
Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya, s’hi pot estar no d’acord però avorriment mai em patirem. É allò que s’ha dit les maragallades.Les conselleres i els consellers d’aquest govern, segur que tenen l’ai al cor, una forma de motivar-los és posar-los a les llistes de baixes.Primer va ser en Carod, substituït per
Sí, hem d’estar preparats, tots, per quan vinguin amb les retallades i les rebaixes del text estatuari. Un cop més el poble català haurem de sortir al carrer a defensar el que és nostre, el poder de decidir lliurement.No solament des del carrer sinó des de els diferents àmbits on poden incidir als nostres conciutadans,
No podem mirar-nos el mèlic, la gent del Principat, sense saber que passa a la resta de territoris de la Nació. Hi manca comunicació entre els diferents territoris.Els mitjans de comunicació del Principat haurien de fer l’esforç d’informar de les coses que passen arreu de la Nació, tan les informacions possitives com negatives envers la
Els representants del poble del Principat de Catalunya estan fent un espectacle bastant lamentable, en aquest Parlament autònomic. El dia que ens proposem aconseguir la independència, no seran els polítics als que es posarant d´acord, serem nosaltres el poble treballador qui ho prengui. Vistes les grans dificultats d´entesa entre les formacions polítiques, potser caldrà renovar
Un gra d’arena més, mica a mica anem omplint la pica, felicitem-nos, la comunitat catalana 68.000 adhesions. Gràcies, estem vius!!.
Som a l’agost, mes d’estiu i de vacances, per la immensa majoria dels humans a les nostres contrades.M’agrada l’agost a ciutat, és diferent, com per setmana santa i algun cap de setmana llarg que hi ha durant l’any.Primer, respires millor no hi ha tant fum ni tanta contaminació.Segon, la gent, la gent és més tranquila,
Aquests dies assístim a reflexions sobre el model de convivència a la Gran Bretanya, com a conseqüència dels atemptats terroristes de Londres. N’hi ha per a tots els gustos, des d’els que diuen que és el millor, destacant la llibertat de costums i de cultes fins a comparar-lo al francès. Les dues societats, la francesa
Sí, estem al mig de dos focs amb tots els matissos del món, si voleu. El G-8 d’una banda i per l’altra el 11S, 11M, 7J i totes les sigles que no tenim tan presents, com potser Bagdad (acostumats) Casablanca, Bali…………nosaltres el món dit occidental no recordem, els mitjans de comunicació ja s’encarreguen de no
El que més m’agradat, després de la eliminació de Madrid com a seu olímpica, ha estat la reacció del públic, no sé si majoritàri, a la plaça Mayor de la capital del Regne. Els crits de "hijos de puta, hijos de puta, hijos de puta", han quedat "retratats". Au, bon vent i barca nova.
Temps era temps i la gent pels carrers dels pobles catalans, demanava la depuració de les forces d’ordre públic, la dissolució dels cossos repressius de l’estat. La formació i preparació d’una polícia al servei del poble, per a defensar-l’ho, per salvaguardar els drets i fer complir els deures, una polícia catalana que defensès els drets
Sí senyors, el garrulisme, aquesta mescla d’ignorància, espanyolisme ranci propiciat per les televisions, la xuleria curta de gambals amb el masclisme, és igual a feixisme.Darrera de tot això, el dirigisme ideològic soterrat, propulsa cap a la violència gratuita i indiscriminada.Mestres, pedagogs, psicolegs i psiquiatres, tenen molta feina. I els polítics, per a desfer els barris
Ahir, mentres en Joan Manuel Serrat, enmig del camp del F.C.Barcelona, cantava l’himne, alguns jugadors catalans s ‘emocionaven i se’ls hi ennuvolaven els ulls. És la història de moltes generacions de catalans amb el Barça, les aspiracions, els desitjos, les ànsies de joves de tots els temps que hem volgut jugar al futbol i amb
Gràcies, Vilaweb, per ser com sou, a la manera lliure de pensament sense dependències estranyes.Gràcies, per no publicar la notícia de l’embaràs de la Leticia.Gràcies per la llibertat de decidir les notícies a publicar.Gràcies per a fer-nos cada cop més lliures i ajudar a aquesta massa, que us llegeix cada dia, més crítics i autocrítics.