Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya, s’hi pot estar no d’acord però avorriment mai em patirem. É allò que s’ha dit les maragallades.
Les conselleres i els consellers d’aquest govern, segur que tenen l’ai al cor, una forma de motivar-los és posar-los a les llistes de baixes.
Primer va ser en Carod, substituït per en Bargalló, a la vegada substituït per la sra.Cid. Després en Pere Esteve, per malaltia greu, per Josep Huguet.
La consellera Mieras ha estat en un primer moment la que va rebre més veus en contra fins i tot demanant la dimissió, després dels papers de l’arxiu de Salamanca i la Fira de Frankfurt, ha remuntat un poc. Per la crisi del Carmel, el que va sortir tocat va ser Nadal, finalment superat. D’altres com Siurana, Carretero, Vallès i Milà, surten esquitxats. La consellera Tura té el personal dividit, uns ni la poden veure mentre altres la fan ja, Presidenta de la Generalitat. Les altres conselleres, Anna Simó i Marina Geli, les més discretes.
Malgrat no dur corbata i fumar, el conseller primer Bargalló, s’ha enfortit de cara a l’opinió pública. El President Maragall tot i les seves maragallades té l’opinió dividida.
Parlem de tot això per dir que tots els seus actes han estat, malgrat les baralles, democràticament exquisits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!