El que més m’agradat, després de la eliminació de Madrid com a seu olímpica, ha estat la reacció del públic, no sé si majoritàri, a la plaça Mayor de la capital del Regne. Els crits de "hijos de puta, hijos de puta, hijos de puta", han quedat "retratats". Au, bon vent i barca nova.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara es diu: "Fills de treballadora sexual, fills de trebelladora sexual, …
Pero potser els podem aconsellar per la proxima convocatoria, potser el 3012 ?
1. No porteu mai més la corbata amb la bandereta tots igualets. (i menys si es un refregit mal fargat d’una senyera. Quina barra !)
2. Apreneu una mica d’anglès. I si ja en sabeu (cas de la reina i en Gallardon, que han usat l’idioma de Shakespeare tot just per mostrar que sí que el coneixen), a què ve empecinarvos a fotrels el castellano fino pels morros a un grup de gent espavilada i veritablemente internacional ? Què voleu que es vagin treient i posant els cascos com si fossin uns ganapies ?
3. No prometeu "unir a todo el mundo". Què us penseu, que tothom suspira per estar sota la vostra bota ?
4. No digueu mentides. La vostra presentació n’estava plena, i al món ja us començen a conèixer. … Home, que no sabeu que el president del COI estiueja (o estiuejava molts anys) a la Costa Brava ?
5. Si dieu mentides, poseus d’acord. Si dieu que "el 90% de la població recolzen els jocs", per què repetir enfàticament que "absolutamente todos desean los juegos" ?
(la gravació completa de la presentació hispana és a la web del Periódico).
6. Escolliu una idea raonable, i seguiu-la fins al final. En aquesta mena de coses no es tracta de demostrar que ets el més guapo, sino de convéncer que ofereixes més més per l’altre i millor. El vostre discurs semblava un panflet turistic o, pitjor, polític. Els anglesos no han presumit de ser una "potencia olimpica emergent" (?), o de que "la seva marca són la tolerancia, la llibertat , la solidaritat, i la universalitat" (sic). Tothom sap a aquestes alçades que els presumeixen d’aquestes coses tan elementals és que tot sovint sen passen pel sobaco alguna, o potser totes a l’hora. Després d’aquestes mentidetes piadoses, venia una mica de Ciudad Humana, un mica de Alegria, una mica de Comodidad para los Atletas, i Amor pa to el Mundo- Incluso Despues de los Juegos… A vore, aclariu-vos. No se si han sentit als de la Pza Mayor despres de la decepció, però us podria costar els jocs fins al 2050, com a minim.
(Els anglesos deien senzillament que la seva ciutat atrau als joves de tot el món, y que a Londres hi conviuen gents de gairebé tots els països. Lo qual és estrictament cert. I han tret l’esquer d’i.lusionar la joventut).
7. En fi, silenciar totalment l’antecedent de Barcelona-92 pot ser una aposta, però realment sembla arriscada, pel fet que la gent realment els recorda encara com uns jocs exemplars..
I si en voleu més, ens haureu de trucar i podem fer-vos subseu de una pròxima candidatura Barcelona-2020, que el Maragall ja fa temps que no la arma.
Apa, anims, i que segueixi la festa !
Tomasset