Ahir, mentres en Joan Manuel Serrat, enmig del camp del F.C.Barcelona, cantava l’himne, alguns jugadors catalans s ‘emocionaven i se’ls hi ennuvolaven els ulls. És la història de moltes generacions de catalans amb el Barça, les aspiracions, els desitjos, les ànsies de joves de tots els temps que hem volgut jugar al futbol i amb l’équip que més representa el nostre poble.
Tots aquests jugadors catalans, Puyol, Oleguer, Xavi, Gerard, Gabri, Victor, Dalmau, Jorquera i tants d’altres que ja no hi són, per diversos motius, representen un dels sentiments més estès entre les joventuts catalanes.
Els cants, els crits, les banderes, les senyeres, les estelades, les samarretes, les bufandes, els carrers, l’estadi, canaletes, Sant Jaume, la rambla…………la gent, la satisfacció de pertànyer a una colectivitat, culturalment i civícament jove i humanament compromesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!