Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Algú m’ho té que arreglar, això és el que tothom vol quan hi ha inundacions, plogudes fortes, tempestes, inclemències meteorològiques amb resultats negatius pels ciutadans afectats.

        Fa anys ningú demanava cap reparació per inundacions sobtades, per incendis forestals o per qualsevol incidència produïda per la naturalesa típica mediterrània.
Ara tothom vol reparació del mal afectat, sense tenir en compte els fenòmens naturals, dels nostres països riberencs. Cada tardor més o manco, ja sigui en setembre, octubre o novembre, les pluges i les tempestes són presents a les nostres contrades, producte del escalfament de la mar, acabant l’estiu i l’arribada de glopades fredes del nord del continent. Aquest xoc del calor i el fred, produeix la popular gota freda, generadora de grans plogudes i precipitacions en poques hores i en gran quantitat de litres d’aigua.
       Doncs hi ha gent que encara no ha assimilat allà on viu, no sap que en aquesta terra, la naturalesa hi es present. Anar a viure a un habitatge en un torrent o molt prop de la mar o, deixar un cotxe aparcat en una riera seca tot l’any o, envoltar-se d’arbres i plantes a les cases enmig del bosc, són situacions de risc.
       Cada any veiem el mateix panorama, cotxes arrosegallats per les aigües, locals i garatges aneguets, cases amb arbres caiguts, ones que se’n duen platges senceres.
       Les respostes de la gent són, a mi ningú m’avisat que no podia aparcar allí (llera del riu), quan vaig comprar aquest habitatge ningú m’havia dit que estava construït damunt un torrent, enguany s’arena no hi es, l’any passat hi havia platja oi?.
       Fa uns quants anys no érem tanta gent, quan plovia la terra sense asfalt absorbia tota l’aigua, per camins i rieres circulava sense fer mal ni a cases ni persones o animals. La gent del camp sabia quan i com queia la pluja, en forma de ruixat o  temporal amb fort vent. Mirar al cel, observar els moviments del vent i les nuvolades. Avui en dia sembla que tot ens ho tenen que arreglar fins i tot el temps meterològic. Sinò es reclama a les autoritats locals o a les que correspongui.
        He viscut la rierada del Vallès i la nevada del 62, a Barcelona, la gent no demanava res, simplement agafava pales i ajudava els més necessitats. Ningú esperava res de les autoritats del moment, la gent s’espavilava per ella mateixa, tampoc es podia esperar res d’aquelles autoritats. Som molta més gent emperò estem acostumats  resolvent-t’ho tot, els que manen que per això paguem els impostos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!