Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)
Cap l'alliberament nacional i social
3 de març de 2.005
Aquesta data vaig començar a plasmar pensaments, opinions, narracions, escrits diversos a can vilaweb. Sis anys no són res a la vida emperò són anys que he sentit respostes i comentaris que he sabut aprendre i conèixer noves coses, noves inquietuts i nous compromisos, gràcies a tots i totes.
Estem envoltats de situacions problemàtiques, el món musulà sembla que ha començat una nova era, després de segles i segles de submissió i postergació.
En totes aquestes manifestacions dels diferents pobles, no hi ha cap crema de banderes ni cap crit contra Occident, Israel o els EE.UU. Només contra els seus poderosos governants ja siguin monarques o militars, els pobles joves han despertat. Sembla que el fenòmen Obama, Barak comença a fer efecte, tant de bo!!.
Per altre banda l’ou ferrat o l’ou frit, ha petat i inunda per tota la superfície del planeta, només els xinesos poden comprar el deute de tots els estats occidentals.
Febrer, mes de revoltes, mes dels gats o moixos, apunt d’esclatar la llum de la primavera o de les primaveres lliures com diu la cançó.
Les crisis, la crisi, del sistema del capitalisme, dels mercats lliures, del món occidental, descontrolats per la cobdícia de les persones.
Per canviar-ho què fem?, seguir com ara, qui dies fa anys empeny, o reaccionar individual o col.lectivament. Com?, doncs la majoria de la població som treballadors i, nosaltres no decidim. Doncs decidim!!. Fem accions per a preparar una vaga mundial, paralitzem el planeta, un dia, dos dies, tres, els que calguin per a canviar-ho tot. Igualtat d’oportuanitats per a tothom, ensenyament i sanitat gratuïta per tothom, despesa zero per l’armament, exercits de la pau per ajudar a les zones més deprimides i els territoris afectats per desastres naturals. No són utopies, són possibles realitats mínimes. Cap persona sense alimentació, ni una sola mort per gana. Som la majoria de la població, si volem ho aconseguirem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Uep! Antoni, que n’ets de maco!
En primera: felicitats! Sis anys són sis anys, ja ho val! per a mi una excel·lent companyia. En segona signo tot el que dius, jo també ho crec, aquesta és la revolució pendent. Ho aconseguirem. Abraçada d’hivern que s’acaba