Club 7 Cinema

Des de 2013, el periodista cinematogràfic Thomas Gastaldi publica al seu web Wask – Cannes Insider una llista de 100 títols que podrien ser al Festival. Enguany, el 31 de març en va fer un pròleg, que vaig llegir molt en diagonal i em va semblar un pèl destraler, carregant-se títols importants dels rumors que corrien. La veritat és que, ara, rellegit amb calma i vistes les notícies ja confirmades, trobo que val la pena fer-li confiança. Entre el 3 i el 7 d’abril n’ha publicat la llista dels 100 títols (ordenats de 20 en 20), molts dels quals (la immensa majoria) ja incorporats per la rumorologia de què ens hem fet ressò anteriorment, però encara n’hi aporta algun títol més.

Comencem pel pròleg i els descartats que anuncia: Warner Bros. no deixaran ni “Barbie“, de Greta Gerwig, ni “Dune : part 2“, de Denis Villeneuve. Tampoc Universal hi permetrà veure el nou Christopher Nolan, “Oppenheimer“. Per altra banda, sense especificar-ne motius, diu que res dels films de Luc Besson “June + John” i “DogMan“; ni de l’intrigant “Bernadette“, de Léa Domenach, en què Catherine Deneuve incorpora Madame Chirac; ni de “Lee“, d’ Ellen Kuras, en què Kate Winslet es posa en la pell de la fotògraf Elisabeth Lee; ni de “Priscilla“, de Sofia Coppola (..) Nota: en una de les pàgines dedicades als 100 film per a Canes 2023, diu que “Jeunesse“, el film de 10 hores de Wang  Bing, tampoc no està llesta per a aquest maig.

Fa saber que tenen poques possibilitats de ser a la Croisette aquest mes de maig: “MMXX“, de Cristi Puiu, perquè sembla que té problemes de post-producció, i “Sauvagerie“, de Miguel Gomes, perquè estaria en un punt mort després del període COVID pel que fa a la part brasilera del rodatge. I hi afegeix, sense apuntar-ne motius d’absència, “Do Not Expect Too Much From The End of The World“, de Radu Jude; “Mektoub My Love : Canto Due, Tre, Quattro, Maria…” d’ Abdelltif Kechiche, i els que titlla d’inacabables “Eureka“, de Lisandro Alonso, i “The Zone of Interest“, de Jonathan Glazer. Atenció, però, que, al cap d’uns dies d’haver-los gairebé descartat, a l’hora de fer els seus pronòstics ‘cannoises’, en Thomas Gastaldi no s’ha estat d’incloure-hi els films de Jonathan Glazer i el de Cristi Puiu (del qual diu que les coses han evolucionat).

I, a continuació, la llista dels 100 que creu que poden ser a Canes 2023:

100 films per a Canes 2023: d’ 1 a 20.

100 films per a Canes 2023: de 21 a 40.

100 films per a Canes 2023: de 41 a 60.

100 films per a Canes 2023: de 61 a 80.

100 films per a Canes 2023: de 81 a 100.

M’ho miro detingudament i hi trobo que, d’aquests títols, no n’havíem parlat (si la memòria no em falla):

De Gu Xiaogang, “Dweling by West Lake” / “Cao mu ren jian””. Amb Lei Wu, Qinqin Jiang, Jianbin Chien. Guió: Gu Xiaogang, Shuang Guo. Nota sinòptica: Es tracta de la re-imaginació d’una història popular budista xinesa molt coneguda, la d’un noi anomenat Mulian que salva sa mare de l’infern i considerada com una paràbola de les virtuts de la pietat filial. Sinopsi: Envien a l’infern la mare de Mulian per haver comès malifetes al llarg de la vida, aleshores en Mulian penetra al submón per a salvar-la, cosa en què reïx amb molt d’esforç. Informació: segona part de la trilogia de Gu sobre les muntanyes Fuchun, començada per “Dwelling in the Fuchun Mountains” (2019), que va cloure la Setmana de la Crítica i després va tenir cert èxit comercial i que a casa nostra es va projectar al D’A 2022 ( els responsables del D’A van afirmar que, en aquesta òpera prima hi ressona el cinema de Hou Hsiao-hsien). DF: ARP*.

De Víctor Iriarte, “Sobre todo de noche“. Repartiment: Ana Torrent (Cora), Lola Dueñas (Vera), Manuel Egozkue (Egoz). Guió: Isa Campos, Víctor Iriarte, Andrea Queralt. La història de la trobada de dues dones de cinquanta anys a la riba del riu Duero. Una pel·lícula de cinema negre amb 3 morts, 2 robatoris i 1 fugida. Quan la Vera era jove no es va poder fer càrrec del seu fill i va haver de donar-lo en adopció. Quan la Cora era jove, el metge va dir-li que no podria tenir fills i que només adoptant podria formar una família. Totes dues comparteixen l’experiència d’haver estat mares d’un nen anomenat Egoz. Ara, les dues dones es retroben a Portugal per a repassar la història de les seves vides i reescriure’s els destins.

De Quentin Dupieux, “Yannick“. Amb Raphaël Quenard, Blanche Gardin, Pio Marmaï, Sébastien Chassagne. Un peça teatral de bulevard comença. Al bell mig de la representació, que és molt convencional, un espectador s’alça i deixa anar ‘Jo no he fet 45 minuts de tren de rodalies perquè vosaltres feu cagar d’aquesta manera, feu una altra cosa o…”. Rodatge en secret i a l’ombra de l’altre film de Dupieux (“Daaaaaali!”).

De Peter Sohn, “Elemental“. Animació Pixar. Guió: John Hoberg, Kat Likkel, Brenda Hsueh. Segueix a Ember i Wade, en una ciutat on conviuen els residents de foc, aigua, terra i aire. En aquesta ciutat, una noieta impetuosa i un home enginyós descobriran una cosa elemental: tot el que tenen en comú.

De Bertrand Mandico, “La Barbare“. Amb Elina Löwensohn, Christophe Bier, Claire Duburcq, Sandra Parfait, Julia Riedler, Karoline Rose Sun, Camille Rutherford, Pacôme Thiellement. El periodista Thomas Gastaldi, que la veu com a pel·lícula de cloenda de la Quinzena, n’escriu: Al final de l’etapa de Philippe Quesne (..) al capdavant del Théâtre des Amandiers-Nanterres, el director ha proposat a Bertrand Mandico que s’impliqués en el teatre abans de tancar-lo per obres per tal de dur-hi endavant una experiència completament híbrida. Mandico s’hi instal·la tot seguit amb la intenció de ‘rodar-hi’ no menys de quatre formats diferents, tots al voltant del relat de Robert E. Howard ‘Conan el bàrbar’ però en femení i ‘treballar-hi sobre la iconografia de la barbàrie i dels inferns’. Al programa, “Rainer, chien des enfers” (curtmetratge), “Nuits barbares” en realitat virtual VR, “La Déviante” a escena per a una representació teatral, i finalment “La Barbare”, el llargmetratge que ara ens ocupa.

De Lkhagvadulam Purev-Ochir, “Zé“. En Zé , jove xaman, és al seu darrer any d’institut. Un dia coneix la Marla, noia delicada però desconfiada que ha vingut a visitar l’Esperit d’en Zé, per mor de la seva malaltia. L’amor a primera vista és immediat. Però la Marla rebutja en Zé i aquest aleshores s’encara per primer cop als límits de l’espiritualitat, l’amor i la seva evolució. Nota: Òpera prima de la cineasta de Mongòlia, el projecte de la qual ha passat per Berlín, Locarno, Torí i ha estat guardonat.

De Wim Wenders, “Anselm“. En diuen: (..) documental sobre el famós artista contemporani alemany Anselm Kiefer, que ha exposat en els més grans museus del món, especialista de la desmesura, de l’acer, del plom i del formigó. El tema principal se centra en la darrera instal·lació de Kiefer, la que va emprendre a Barjac, al sud de França, a La Ribaute, sobre 40 hectàrees en què ha viscut durant 15 anys, una utopia d’artista feta de bosc d’estranyes torres, cubs gegants, obres monumentals, d’una xarxa complexa de soterranis… Un rumor de darrera hora parla d’una versió en 3D com en Wenders va fer per al seu film sobre Pina Bausch. Nota: el segon títol rumorejat del cineasta alemany per a aquesta edició de Canes (l’altre és “The Tokyo Toilet” del qual ja en vaig parlar).

De Pawo Choyning Dorji, “Four days to full moon“. Guió: Pawo Choyning Dorji. Un nord-americà viatja a Bhutan a la recerca d’un tresor i topa amb un jove monjo que deambula per les muntanyes serenes, a qui el seu mestre ha encomanat de tornar a fer les coses bé.

De Virgil Vernier, “100.000 Années Lumière“. En diuen: Monaco representa per a aquesta generació post tele-realitat un paradís terrenal, la promesa d’una civilització de plaers infinits. Però que s’amaga en aquests grans torres, darrere els vidres tintats i les reixes de les vil·les amb vistes al mar?.

De Mareike Engelhardt, “Rabia“. Amb Megan Northam, Lubna Azabal. Guió: Mareike Engelhardt, Samuel Doux. La història d’una noia francesa, de 19 anys, que se’n va a Síria, on queda entrampada en una casa de dones amb un centenar d’altres noies que han vingut d’arreu del món. Per a sobreviure, es converteix en l’ajudant de la directora, ‘Madame’, que la fascina. La seva relació mestressa-esclava l’empeny més enllà de la seves pròpies conviccions, fins que ja no suporta més el monstre en què el sistema l’ha convertida. DF: Memento*.

De Kevin MacDonald, “Galliano“. En diuen: (..) És la personalitat controvertida, turmentada i sulfurosa de John Galliano la que és objecte del nou documental molt esperat del cineasta britànic (..)  ‘L’ascensió i després la caiguda de l’ex-dissenyador estrella de Dior’: el film està construït com una investigació a través del seu treball creatiu, les múltiples facetes del seu caràcter i les últimes etapes que l’han desacreditat fermament amb insults antisemites intolerables i mediatitzats, amb el suport d’entrevistes als seus amics, la família, i alguns dels famosos més influents del món de la moda i del pop (Naomi Campbell, Kate Moss, Linda Evangelista, Penélope Cruz, Cahrlize Theron), i una mirada de Galliano sobre Galliano. Hagiografia autoritzada o brulot àcid (..).

De Wang Bing, “Man in Black“. En diuen: (..) és una obra més aviat destinada a galeries d’art. El cineasta xinès va rodar al Théâtre des Bouffes du Nord durant tres dies sense públic, i format per Caroline Champetier, el compositor xinès Wang Xilin exiliat a Alemanya, de manera que relata, despullat del tot, certes parts de la seva vida.

De Shuchi Talati, “Girls will be girls“. Amb Kani Kusruti, Preeti Panigrahi. Guió: Shuchi Talati. Relat iniciàtic que comença en un internat d’elit molt conservador d’una petita ciutat de l’Himàlaia, al nord de l’Índia. La mira té 16 anys i una mare que li contraria el despertar sentimental. Nota: òpera prima. VI: Luxbox.

De Marie Amachoukeli-Barsacq, “Ama Gloria“. Amb Arnaud Rebotini. Guió: Marie Amachoukeli-Barsacq i Pauline Guéna. Cléo, de sis anys, s’estima amb bogeria Gloria, la seva mainadera. Quan la Gloria rep una trucada i se n’ha d’entornar urgentment cap a casa al Cap Verd per a ocupar-se dels seus dos fills, que ella no ha criat, Cléo li fa prometre que es tornaran a veure una última vegada. La Gloria accepta i convida Cléo a passar les vacances d’estiu a la seva illa. Un darrer estiu que passaran junts, amb la família de la Gloria, abans de dir-se adeu.

De Delphine Girard, “Le plus vivant possible” / “Quitter la Nuit”. Amb Selma Alaoui, Veerle Baetens, Guillaume Duhesme, Anne Dorval. Guió: Delphime Girard. Relat que es desplega a partir d’una agressió sexual i se centra en el trio format per la víctima, l’agressor i la policia que n’ha rebut la denúncia. Nota: òpera prima de la cinesta quebequesa, que va tenir nominat a l’Oscar del curt d’acció real, “Une soeur“, del qual aquest llarg és una extensió.

D’ Eric Toledano i Olivier Nakache, “Une année dificile“. Amb Jonathan Coen, Pio Marmaï, Noémie Merlant, Mathieu Amalric, Grégoire Leprince-Ringuet. Guió: Eric Toledano i Olivier Nakache. L’Albert i el Bruno estan sobreendeutats. Junts agafen el camí associatiu en què coneixen joves activistes ecologistes. Més atrets per la cervesa i les patates fregides que pels seus arguments, aniran integrant el moviment sense convicció…

D’ Emma Dante, “Misericordia“. En diuen: (..) adaptació d’un dels seus darrers espectacles teatrals. El títol és una paraula italiana que confereix ‘misèria’ i ‘cor’. El recorregut d’unes dones que viuen amb moltes dificultats, treballant de dia i venent el cos de nit.

De Noé Debré, “Le dernier des juifs“. Amb Agnès Jaoui, Michael Zindel, Rony Kramer, Eva Huault. Guió: Noé Debré. En Bellisha és un jueu que viu amb la seva mare, Giselle. El suburbi on s’estan ha vist tancar la sinagoga i ara s’està tancant l’última botiga de queviures Kosher que quedava. Són oficialment els últims jueus que hi viuen. Nota: òpera prima.

De Barbet Schroeder, “Ricardo et la peinture“. Documental. En diuen: (..) retrat del seu amic i pintor Ricardo Cavallo, ran d’una excursió amb una personalitat excepcional, de Buenos Aires a Finisterre, passant per París, i d’un bescanvi intens entre l’home de cinema i l’artista (..).

D’ Isabella Torre, “Basilea“. Amb Elliott Crosset Hove. En recullen unes declaracions de la directora: He volgut fer la pel·lícula al bell mig natural d’ Antonimina, un poblet entaforat a les altures calabreses. Tenia ganes de rodar-hi  un conte de fades artístic que es deixi endur per les imatges, pel misteri de la natura. Nota: òpera prima.

D’Anaïs Tellenne, “Du grand feu ne restent que les braises“. Amb Emmanuelle Devos, Raphaël Thiéry, Marie-Christine Orry. Guió: Anaïs Tellenne. Borni, amb la seva complexió imponent i els seus gairebé seixanta anys d’edat, en Raphaël sap que fa por a la gent. Viu amb la seva mare en un pavelló situat a la vasta finca de la casa pairal de la qual n’és el guardià. Des que els propietaris van morir, porta una existència tranquil·la. Tot canvia la nit en què l’hereva, Garance, torna a la casa familiar.

De Claude Schmitz, “L’autre Laurens“.  Amb Olivier Rabourdin, Kate Moran, Marc Barbé, Louise Leroy, Rodolphe Burger. Film negre l’intriga del qual se centra en Gabriel Laurens, detectiu que du una vida quotidiana plena de recels i ombres. Quan la seva neboda Jade, de quinze anys, apareix en la seva vida per demanar-li que investigui la mort del seu pare, el detectiu veu com li rebroten els records que es pensava que estaven enterrats per sempre.

De Dominique Abel i Fiona Gordon, “L’étoile filante” / “The Falling Star”. Amb Dominique Abel, Fiona Gordon. En Boris, barman, viu en la clandestinitat des de fa 35 anys, ran de la seva participació en un atemptat que va anar malament. El seu pare reapareix quan una víctima el troba i vol venjar-se’n. L’aparició d’en Dom, un depressiu que s’assembla com dues gotes d’aigua amb en Boris, proporciona a l’ex-activista el mitjà perfecte per fugir de la justícia. En Boris i la seva dona, Kayoko, amb el suport del seu porter, en Tim, teixeixen una tela funesta al voltant d’en Dom. Ignoren l’existència de la seva ex-dona, Fiona, detectiu privat… Nota: ens diuen que [els autors] s’han forjat un lloc propi en l’univers burlesc d’una comicitat visual molt física que beu molt de Keaton, Chaplin i Tati. VI: MK2.

De Jean-Luc Herbulot, “La saveur de la mort” / “Interstate”. Amb Asia Argento, Michele Riondino, JoeyStarr. Guió: Anthony Jaswinski. Un thriller sobrenatural en què un sicari, ran d’una crisi existencial, decideix fugir i anar-se’n de la ciutat amb la dona que estima, però els seus plans es veuen interromputs per un jove misteriós i el seu despietat antic cap.

D’Amanda Nell Eu, “Tiger Stripes“. Una noia pateix horribles canvis físics que malda per dissimular a col·legi. Quan les emocions i pulsions li van constantment d’un extrem a l’altre, se n’adona que el seu mateix cos es transforma a una velocitat alarmant i esgarrifosa. Nota: òpera prima.

De Carlos Papa Guarani i Augusto Canani, “Jepotá“. Amb Carlos Papa Guarani. Parlada en la llengua dels Guarani. Nota: òpera prima.

D’ Ann Sirot i Raphaël Balboni, “Le syndrome des amours passés“. Amb Lucie Debay, Florence Loiret-Caille, Nora Hamzawi. En Rémy i la Sandra no aconsegueixen tenir fills perquè estan afectats de la síndrome dels amors passats. Per a curar-se’n, només hi ha una solució, han d’allitar-se una vegada amb tots els ex.

De Denis Côté, “Mademoiselle Kenopsia“. Amb Larissa Corriveau. Nota: durada no gaire superior a 1 hora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!