Club 7 Cinema

“Sublime“. Any 2022. Director i guionista: Mariano Biasin. Repartiment: Martín Miller (Manuel), Teo Inama Chiabrando (Felipe), Azul Mazzeo (Azul), Joaquín Arana (Fran),  Facundo Trotonda (Mauro), Javier Drolas (el pare de Manuel). Durada: 1h40. Vista el dia 23.06.2023, en VOSE, per Filmin. Nota: se n’anuncia una estrena en VOSC, però a hores d’ara no em consta.

Sinopsi: En Manuel (d’uns 16 anys d’edat) viu en un poble de la costa. Amb en Felipe (de la mateixa edat), mantenen una pregona amistat des de ben petits. I amb els amics, tenen una banda de rock. Escriuen i canten les seves pròpies cançons, en què expressen vivències, sentiments. En Manuel surt amb l’Azul i arriben al seu moment de màxima intensitat en una furgoneta tronada, aparcada enmig del bosc, que en Manuel i en Felipe han ‘decorat’ amb cura. Però en Manuel comença a sentir-se atret per Felipe, hi pensa, el desitja: de mica en mica no s’ho pot treure del cap. Se’n desentén de l’Azul. A l’institut o quan assagen amb la banda, va experimentant aquest sentiment progressivament més intens. En parla amb el pare, fins amb les amigues; però no acaba de dir-li res a en Felipe (que manté relacions amb una companya, primer, i amb una nouvinguda, després). Si en Manuel fa el pas, com s’ho agafarà Felipe? Se’n ressentirà la seva pregona amistat de tota la vida?

Enllaços: IMDB.

Festivals i premis: Festival de Berlín 2022 – Generation 14Plus | Festival de Sant Sebastià 2022 – Horizontes Latinos : Premi Sebastiane.

Comentari.

Aquesta òpera prima, un pèl massa farcida d’actuacions musicals dels joves protagonistes i amb algunes imatges excessivament explícites (un arc de Sant Marí romàntic, les fantasmagories del desig…), destaca per la plausible interpretació naturalista dels seus intèrprets (relativament) neòfits i, sobretot, per com n’és de coherent la pel·lícula, que parla i vol parlar de la turbulència per sentiments iniciàtics, alhora que és un relat molt bonic sobre la fortalesa de l’amistat forjada des de la infantesa, sense decantar-se en cap moment cap els llocs comuns del melodrama juvenil gai.

Aquí, un noi sent que s’està enamorant del seu amic de tota la vida. No es tracta de veure si l’altre l’accepta o no, de noves alegries o de penes pel rebuig, ni de pressió de l’entorn familiar i escolar per l’homosexualitat descoberta. Aquí se’ns parla de l’autocomprensió, primer, d’entendre el que t’està passant (“aquests sentiments!”, li diu Manuel al seu pare). Després, de l’honradesa amb un mateix, de no voler viure enganyat amb relacions afectives amb noies quan el desig el focalitza amb l’amic. Segueix, amb el tema de parlar-ne, sense gran paraules, però fent palesa la necessitat de transmetre la seva perplexitat sentimental. I el guió s’encarrega que tant el pare com les amigues del protagonista li acceptin amb total naturalitat l’homosexualitat, no desviant-se cap a reivindicacions LGTBI ni cap a socialitzar el que és un conflicte íntim d’en Manuel. Hi ha una gradació pausada, un esgraonat sòlid, en el vincle sentimental de Manuel cap a Felipe, que arriba al clímax quan ja experimenta gelosia, impulsos que traeixen la seva dificultat de revelar verbalment al destinatari el que sent.

L’encerta de ple també la pel·lícula, seguint la quotidianitat d’aquests nois (l’institut, la família, la composició de cançons, els assajos, l’esbarjo, els jocs -adolescents-…). Tot i que hi ha el comentat excés d’actuacions musicals, aquestes serveixen (a més d’allargassar el metratge fílmic) per a prendre el pols als joves, mostrar-ne els vincles… I la banda de rock acaba esdevenint una certa al·legoria de realització en col·lectiu, quan apareix la possibilitat que tot no s’acabi en la d’aquella colla, obrint-se camí, obrint-se a la vida (com li diu el pare a Manuel)…

Atenció: espòiler!

“Sublime” comença amb un vídeo casolà d’una festa d’aniversari d’en Manuel petit, inquiet perquè en Felipe encara no hi és i feliç quan l’amic arriba. Aquesta imatge reverbera, molts anys després, quan és Manuel que s’incorpora a la festa d’aniversari de Felipe, que ho celebren amb energies renovades, passant per sobre del que ha passat entre ells. Un cant a la fortalesa de l’amistat és la relació entre ells dos a partir d’aquell moment!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!