Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Dos dies, una nit, dels germans Dardenne, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Christine Plenus Marion Cotillard, a Dos dies, una nit, dels Dardenne

---

Cada personatge dóna complexitat al film.

(..) Fidels al seu estil realista depurat fins a la màxima concisió, els germans Luc i Jean-Pierre Dardenne van aportant-nos pel·lícules que reflecteixen com la societat actual pot activar l’instint de supervivència més egoista i brutal, però concebudes amb un humanisme irrenunciable que sempre afirma la possibilitat de la resistència moral i, al capdavall, política (..) Els Dardenne fan que cada personatge, remogut per la petició de la dona, aporti una peça que dóna complexitat al film. Això perquè la perspectiva dels Dardenne no és judicativa i dota cada personatge (decideixi una cosa o l’altra) de les seves raons (Imma Merino, Formes de l’humanisme, El Punt Avui, 21.05.2014)

Faula moral sobre la germanor en una societat capitalista que obliga els obrers a barallar-se per les engrunes.

(..) Els Dardenne no només firmen un bell cant a la solidaritat, sinó que ens recorden que les accions col·lectives són sobretot la suma de decisions individuals. I que la dignitat no consisteix a conservar una feina, sinó a lluitar per mantenir-la i respectar els companys (..) El premi de Marion Cotillard com a millor actriu estaria cantat (Xavi Serra, Cant a la solidaritat dels Dardenne, diari Ara, 21.05.2014)

L’únic cinema social honest és el que ells fan.

(..)“La solidaritat és un compromís social basat en una decisió moral, i òbviament la crisi econòmica no ajuda a fomentar-la”, va afirmar ahir el menor dels Dardenne (..) És aquest rebuig dels absolutismes morals i la seva negativa a abanderar missatges, i a jutjar o donar lliçons (..) el que torna a demostrar que l’únic cinema social honest, i per tant útil, és el que ells fan (Nando Salvà, Una altra diana dels Dardenne, El Periódico, 21.05.2014)

El gran encert, la seva honesta simplicitat.

(..) en mans dels Dardenne i de Cotillard, la paraula “crisi” recobra tota la dimensió perduda: la que parla d’escalf humà i de solidaritat, i també de desesperació i d’egoisme (..) Els Dardenne es posen realistes sense posar-se pesats. Sense adoctrinar (..) La seva càmera és àgil, molt lluny d’aquells enquadraments tediosos, del clatell dels protagonistes (..) El mèrit dels Dardenne rau a deixar de banda la retòrica i mostrar el drama en la seva realitat complexa i contradictòria (Salvador Llopart, Del Xanadú de Canes a la crisi de “Dos dies, una nit”, dels Dardenne, La Vanguardia, 21.05.2014)

---