Revista de premsa en català sobre Toni Erdmann, de Maren Ade, projectada en Competició al Festival de Canes:
Imma Merino (Crònica de Canes del 15.05.2016, Comèdia alemanya, El Punt Avui): (..) va enlluernar poderosament. Un coup de foudre que va provocar riallades i grans aplaudiments. És una comèdia certament singular i inesperada (..) Aquesta cronista té alguns dubtes en relació amb aquesta suposada obra mestra de la comèdia contemporània sorgida sorprenentment d’Alemanya (..) La figura paterna encarna una autoritat moral perseverant que diu a la filla allò que ha de fer (..) La realització del film és simple, tot i que es podria argumentar que a la comèdia li molesta la gran posada en escena. I encara puc dir que els 162 minuts em semblen excessius i que el film hauria guanyat amb més concentració i síntesi.
Xavi Serra (Crònica de Canes del 15.03.2016, Ara): (..) la primera gran sorpresa d’aquesta edició (..) Ade se les empesca per barrejar els gèneres de manera orgànica i sorprenent, sempre imprevisible, regalant grans moments (..) i la que segurament és l’escena nudista més divertida de la història del cinema.
Nando Salvà (Crònica de Canes del 15.05.2016, El Periódico): (..) no només és profundament commovedora i a la vegada histèricament divertida, sinó també una pel·lícula meravellosament marciana (..) El més brillant de “Toni Erdmann” no és l’habilitat amb què Ade fa anar aquests traumes afectius sense caure en redempcions ni catarsis, sinó l’habilitat que té per encadenar situacions cada vegada més extravagants i divertidíssimes (..)
Salvador Llopart (Crònica de Canes del 16.05.2016, La Vanguardia): (..) una estranya comèdia que s’ha convertit en la sensació de Canes (..) Qüestiona bona part de les idees preconcebudes que tenim sobre el gènere (..) Una comèdia trista, doncs. I de premi.
FOTO: Toni Erdmann, de M. Ade. Gentilesa del Festival de Canes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!