Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció d’ Adéu al llenguatge, de Jean-Luc Godard, al Festival de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.FOTO © Wild Bunch Adéu al llenguatge, de Jean-Luc Godard

---

Als 83 anys, Godard continua sent irreductible.

(..) el seu primer llarg en 3D, continua i fins i tot radicalitza l’amalgama de cites audiovisuals, veus en off i petites escenes escapçades que formen un “patchwork” de rimes i aforismes (..) El nou experiment godardià és una proposta més íntima i abstracta però també enigmàtica, que té en una parella i el seu gos el més semblant a un fil conductor (Xavi Serra, Hazanavicius se’n va a la guerra i perd el nord, diari Ara, 22.05.2014)

Godard demostra que continua sent el més llest; tant que a vegades ni se l’entén.

(..) Roda en 3D, cosa que, a la velocitat del seu pensament, assegura mareig triple. El gran Godard continua sent el rei de les frases: “Sóc aquí per dir no i per morir-me” (Salvador Llopart, El director que ho va dir tot a ‘The artist’, La Vanguardia, 22.05.2014)

Des que Godard es va endinsar en el terreny del videoart, així és com funcionen les coses.

(..) manté l’estil general de l’etapa artística que el directora va iniciar amb la seva sèrie de videoassajos “Histoire(s) di cinéma”. En altres paraules, és una dansa d’imatge, so i text basada en el desdeny per la narrativa, el “collage” de fragments audiovisuals, diàlegs consistents en aforismes i jocs de paraules godardians, tot plegat amanit aquí amb l’ús més agressiu i acrobàtic del 3D que es recorda (Nando Salvà, Nova visita al ‘planeta Godard’, El Periódico, 22.05.2014)

---