Club 7 Cinema

Amb només vint-i-cin anys d’edat, Xavier Dolan és l’autor de Jo vaig matar la mare (2009), Els amors imaginaris (2010), Laurence Anyways (2012), En Tom a la granja (2013) i, ara, de Mommy, de què es pot dir que tothom en parla bé, al festival de Canes, des que ahir vespre hi hagué la projecció avançada a la premsa.

Narcís intel·ligent, cineasta agosarat, tremendament lliure i desvergonyit en la posada en escena, Dolan s’ha anat guanyant la crítica i el públic de mica en mica, pel·lícula rera pel·lícula. Després de la seva primera trilogia (de l'”amor impossible”), va efectuar un canvi de registre amb En Tom a la granja (2013), adaptació molt cinematogràfica d’una peça teatral, que li valgué el premi FIPRESCI de la crítica internacional a la Mostra de Venècia, en el que havia estat el seu debut en la Competició d’un gran festival. Ara, ha entomat el repte d’entrar en concurs a Canes i ha hagut de torejar la situació sempre difícil d’anar al darrere de la pel·lícula de Godard: després d’un esdeveniment com aquell, era fàcil que quedessin poques ganes de veure res més. I, pel que es veu, el noi ha superat molt bé totes aquestes dificultats.

FOTO Mommy, de Xavier Dolan

---

Xavier Dolan fa una pel.lícula molt histèrica tacada en pocs personatges però molt intel.ligent. Confirmació d ‘un talent (..) Magmífica Momy de Xavier Dolan El seu histerime formal fa pensar molt amb John Cassavettes. Dolan a cada peli és millor (Àngel Quintana, Twitter)

Xavier Dolan proposa a Mommy una pel.lícula a tres personatges. En el centre hi ha un jove adoelscent desequilibrat, hiperactiu i condemnat a caure en el fracás. Al seu costat la seva mare i la seva veïna. Les relacions entre els personatges són histèriques, tenses i marcades per una tensió permanent. Dolan reenquadra la película en un format especial i fa com si els personatges estiguesin apretats per l’enquadrament visual. Tot plegat recorda a cert cinema de John Cassavettes. Mentrestant Dolan deixa de ser una promesa per passar a ser una consagració, un dels grans talents del cinema actual (Àngel Quintana, Facebook)

(..) divertida, punyent i original (Peter Debruge, Twitter). Podem llegir-li la crítica a Variety.

(..) un convit transgressor (Peter Bradshaw, Mommy – dearest work yet from Xavier Dolan, The Guardian)

“Mommy” fascina el Festival (Pauline Le Gall, amb recull de tuits, a Le Figaro)

---