Club 7 Cinema

Pel·lícula presentada per la cinesta com a molt personal, lligada a la memòria de la seva pròpia família i a la mort recent de la seva mare adoptiva, cruïlla entre el misticisme de la filmografia de Kawase i un cant poètic a la Natura i als cicles de la vida, Aigües tranquil·les, coproduïda pel català Lluís Miñarro, ha deixat un pel “relaxats” els crítics…

FOTO © WOWOW & COMME DES CINÉMAS Aigües tranquil·les, de Naomi Kawase

---

Per Àngel Quintana, “Aigües tranquil·les” (..) és una faula poètica sobre la mort, en què La cineasta vol fer-ho tot massa explícit, vol construir imatges per agradar i al final tot plegat acaba adquirint un aire excessivament new age, segons que ha escrit a Facebook, després d’haver piulat: Nowmi Kawase vol fer una poetica de la mort i reencarnació a Futatsume no mado. Molt new age. El comentari extens, a Caimán.

No sé si sóc objectiu, però hi ha una escena a STILL THE WATER que és una de les coses més belles que he vist en una pantalla, diu Xavi Serra en un tuit.

Hi ha una calma zen i una curativa gentilesa en aquest film (..) Té un idealisme i una tranquil·litat. La generositat d’esperit i la serenitat distintiva de Naomi Kawase són valuoses qualitats que aporta al cinema, ha escrit Peter Broadshaw a la seva crònica de The Guardian.

Massa llarg. Dues hores que es nota com passen. Oimés perquè és desigual en el fons (..) A les primeres seqüències, malgrat una llum i una estètica acurades (..), la pel·lícula pren el caire d’un documental didàctic. Amb diàlegs que, amb pretext de traduir pensaments altament filosòfics, a vegades queden sentenciosos. Pitjor, algunes escenes se’ns fan incomprensibles (..) Per sort quan l’enigmàtica cineasta torna a tocar de peus a terra i se centra en els personatges definitivament, Kyoto i la seva família acaben per a conquerir-nos (Nathalie Simon, L’home de la Natura, Le Figaro, 20.05.2014)

Kawase es retroba amb els cims místics de la seva obra, diu Julien Gester a Libération.

---