Nitram. Director: Justin Kurzel. Guió: Shaun Grant. Repartiment: Caleb Landry Jones (Nitram), Judy Davis (la mare), Anthony LaPaglia (el pare), Essie Davis (Helen), Sean Keenan (Jamie), Phoebe Taylor (Riley). Vista el dia 06.10.2022, en VOSE, per Filmin.
Sinopsi: Tasmània (Austràlia), a mitjan anys noranta del segle passat. En Martin viu amb els pares, on mata l’aranya, solitari i covant la frustració. Un dia topa amb la Helen, una dona granada i rica que viu sola amb els seus animals, tot el dia escoltant òpera… realment al marge de la societat. No tardaran a viure junts. Tanmateix, la Helen mor tràgicament i la ràbia i la soledat tornen a apoderar-se del noi. Així comença per a ell una baixada als inferns. Reconstrucció dels fets que van dur a la massacre de Port Arthur el 1996, a Tasmània.
Premis: MIllor Actor (Caleb Landry Jones) al Festival de Canes 2021 i a Sitges 2021; Millor Director a Sitges 2021 (Justin Kurzel).
Comentari: Aquest film està sobretot molt ben interpretat, tant pel justament guardonat Caleb Landry Jones -amb quina naturalitat incorpora el noi psicòtic, sense recórrer a ganyotes ni a composicions estereotipades, donant vida al jove castigat per la pròpia fragilitat i malaltia, que malda per viure i no pot-, com ben interpretat està per Judy Davis, en el rol de la mare -sense desmerèixer la resta del repartiment-, un monument al dolor contingut, a la difícil i silent tasca de fer de mare d’un fill feble -poques vegades les arrugues de la cara, els silencis i les mirades han estat tan eloqüents-.
Pesa sobre la pel·lícula el que en podríem anomenar “paisatge abans de la batalla”, l’excessiva consciència que s’estan recreant els fets previs a la massacre, amb un guió massa fidel al que solen oferir les obres d’aquesta mena de gènere cinematogràfic. Si de cas, cal reconèixer-li que no busca tant una explicació o justificació dels esdeveniments ni del protagonista com mostrar l’enorme complexitat d’emocions i vivències d’aquest jove assassí -representa 29 anys d’edat- de masses -35 víctimes-. Molt encertadament, es deixa en el·lipsi les matances.
Quan en Nitram agafa la directa amb les armes, es vol mostrar la facilitat amb què les aconsegueix en botigues oficials -semiautomàtica, fusell- , comerç de vés a saber on -les pistoles-, vendes clandestines -més fusells-, amb clara voluntat d’il·lustrar el que ens diuen els crèdits finals sobre el cas real, la legislació immediatament posterior per prevenir l’accés perillós a l’armament i com se n’ha relaxat el control.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!