Club 7 Cinema

Tot i que no sóc gaire de mirar curtmetratges, m’he sentit interpel·lat per la convocatòria dels Premis VOC 2022, impulsats per Òmnium Cultural. Se’n fan projeccions a diverses localitats i també ho tenim a la nostra disposició a FilminCat, fins al 28 de febrer. Jo els he vist per FilminCat i un cop vistos, aquesta plataforma t’envia un correu amb enllaç al web de votació. Ja he votat.

No entraré a comentar cada curt, sinó que  en vull fer unes consideracions generals.

Comencem per la categoria de “Ficció”. Son 8 pel·lícules, de nivells diferents, en què, per mi, destaquen Ella i jo, de Jaume Claret Muxart, i La fuga, d’ Àlex Sardà. Les altres, gairebé totes, tenen el seu interès, tractant de temàtiques diverses, amb estils diferents. Veient-les em preguntava quants d’aquests joves cineastes passaran al llargmetratge també en català? És encomiable que facin els curts en la nostra llengua, però em sembla que en aquest format no estan sotmesos als condicionants que marquen negativament el pas al llarg: ara, el públic és necessàriament reduït i el seu destí difícilment serà les sales de cine, sinó mostres i festivals, on es poden permetre de ser autèntics; després, productors, distribuïdores, etc. els solen dur a arribar al públic -vés a saber quin públic i quin abast d’audiència!- en castellà. El que testimonien -més uns que d’altres- és un talent que no s’hauria de malaguanyar.

En la categoria de No Ficció -la més difícil per a mi, que tampoc sóc gaire de documentals-, els 4 títols valen la pena. En destaco Animal salvatge, de Maria Besora, tot i que ben bé una “no ficció” no ho és. I he de confessar que L’última impressió, de Marta Alonso, em va tocar la fibra, perquè el meu pare també era impressor i les imatges del curt m’han evocat records molt familiars. Val a dir que l’exercici de memòria de Memòria assonant, de Carles Esporrin, és un document valuós, tot i que per mi l’erra en barrejar-hi el tema de la COVID. I Vull ser pastora, de Maria Velasco, és un altre document que bé es mereixeria una emissió per TV3.

NOTA D’ACTUALITZACIÓ (05.03.2024): aquest apunt no té fitxa i inicialment el vaig adscriure a la categoria ‘Exercici‘ del blog, perquè en aquell moment (febrer de 2022) tot just havia reprès l’activitat de veure pel·lícules i escriure’n un xic, de manera que sota l’epígraf ‘Exercici’ vaig anar penjant els textos (normalment breus) amb què practicava el retorn a l’escriptura de cinema. Ara, el març de 2024, repassant els apunts del blog i les seves categories, m’he adonat que aquest hauria d’estar també a la categoria ‘Curtmetratges‘, que vaig crear just un any després (el febrer de 2023).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!